Aquest passat 28 d’agost Netflix ens ha posat nerviosos un altre cop. Deu episodis a la xarxa d’una sèrie que es diu Narcos i que va de la vida de Pablo Escobar, sota la direcció de José Padilha (Elite Squad, Robocop)?
No pot ser.
Amb un estil molt proper a Goodfellas (1990) de Martin Scorsese ─sobretot en la presència d’un narrador en primera persona que explica els obstacles per caçar Pablo Escobar─, la sèrie ha entrat directament a les llistes de les millors de l’any ─almenys per mi─ sobretot per la qualitat narrativa i cinematogràfica que presenta, i l’acurat detall que posa en la representació d’una època ─els vuitanta a Colòmbia─ amb unes interpretacions que deixen amb la boca oberta.
La serialitat de la vida d’Escobar i el seu càrtel de Medellin, el més poderós i ric de la història de la cocaïna, es barreja amb els intents de la DEA per enxampar-lo, movent el cercle polític colombià, Reagan i els seus acòlits més propers, i tocant de retruc Augusto Pinochet, Manuel Noriega i l’ombra de la Unió Soviètica, en un fresc històric exquisit, sobretot per la seva evident fidelitat als fets i la interpretació impecable dels actors, idea que reitero, amb ganes de fer-me pesat.
I és que no pur refrenar-me de comparar Narcos amb The Americans. Si a la primera tenim uns actors que parlen i actuen en perfecte espanyol del continent sud-americà amb subtítols en anglès rodejats d’un teló de fons fidel a la imatgeria de la Colòmbia dels vuitanta, The Americans s’enfonsa a l’hora de representar dos soviètics infiltrats durant la guerra freda amb maneres i accent ianqui que, des del punt de vista europeu, fan riure. Vull remarcar aquest fet ─ja comentat en altres articles anteriors─ per posar sobre la taula algunes mancances de la crítica actual, que no sé què han vist a The Americans, quan amb Narcos tenim una escenificació al 100% creïble, sense fissures, neta com un perfecte ganivet esmolat de tallar carn.
Si us agrada l’Scarface de Brian de Palma, si vàreu plorar amb Traffic (2000), Blow (2001) o The true story of killing Pablo (2002), aquesta és la vostra sèrie.
Us encantarà.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo