Aquests dies s’han estrenat dues sèries basades en històries cinematogràfiques d’èxit, Limitless (2011) i Minority report (2002). Vistos els dos pilots, en podem treure unes quantes conclusions, no definitives però sí decisives a l’hora d’escollir amb quina em quedo. Evidentment que les podeu seguir totes dues, però amb l’oferta actual més val anar deixant coses pel camí que la motxilla pesa molt i anem lluny.
Comencem per les semblances:
-L’argument és la continuació de la trama original, a Limitless veiem com el protagonista cinematogràfic, Bradley Cooper, té una situació de poder i continua alimentant-se de pastilles màgiques que el converteixen en un superdotat. Tot i això, el protagonista no és ell, sinó que el paper principal recau en un perdedor que ha passat la vida sense pena ni glòria i que, gràcies a provar la NZT-48, la seva capacitat mental es multiplica i és capaç de fer tot allò que hauria desitjat. A Minority report també ens situem uns anys després de l’argument creat per Spielberg, quan el programa de detecció precoç de crims és desmantellat i els tres germans visionaris han deixat de ser actius i viuen vides “normals”.
-Els seus creadors aposten pel producte, tant Steven Spielberg com Neil Burger deixen la direcció per convertir-se en els productors de la versió televisiva.
-Reconverteixen la història per convertir-la en una típica sèrie policíaca. Més enllà de mantenir la idea original, l’argument no deixa de ser d’allò més habitual: un noi amb un poder poc habitual ajuda una detectiu de policia a esbrinar els crims que van succeint a la ciutat, amb un objectiu a llarg termini. Aquest objectiu a Minority report (FOX) no queda clar en el primer capítol perquè fins a la darrera escena no intuïm que hi ha algun secret amagat, en canvi a Limitless (CBS) ja ens diuen en el pilot que la investigació central és atrapar el creador original de la droga.
Vegem les diferències:
–Limitless aposta, en el pilot, per un director purament cinematogràfic, Marc Webb (500 días juntos, The amazing Spiderman ), en canvi Minority report dóna la batuta a un clàssic del món televisiu, Mark Mylod (Shameless, GoT). Es nota en tot el capítol que el primer pensa en el moment, a fer un producte rodó i en un muntatge estructurat i seriós, en canvi el segon veu el pilot com una part d’un tot, fent que les imatges flueixin amb el mateix ritme d’una cursa de cargols, i que les escenes dramàtiques tinguin la mateixa càrrega emocional que una mosca en una paret blanca. Ja sé que tota la culpa no és del director, també hi deu tenir alguna cosa a veure el guió, els actors i els diàlegs, però a algú li havia de carregar el mort.
-Ja que hi som, parlem dels actors. Com us he comentat, en ambdues sèries trobem una parella protagonista semblant: dona policia i home amb poders (Jennifer Carpenter i Jake McDorman a Limitless, Megan Good i Stark Sands a Minority report). Pel que fa a la interpretació, tampoc es poden fer gaires valoracions, ja que les noies estan correctes, sense gaires oportunitats per lluir els papers, igual que els nois, que tenen més canvis interpretatius i ambdós se’n surten prou bé. Com deia abans al pobre Sands no l’acompanya gaire el nivell global de la sèrie, que en alguns moments li demana només que tingui mal de cap, dolor pertot arreu i faci cara de pomes agres. Els actors de Limitless poden esplaiar-se una mica més, tot i que a la Jennifer li haurien de dir que no és la germana d’en Dexter en aquest moment, perquè no estic segur que ho sàpiga.
Doncs res, si voleu un producte molt semblant a Perception o Unforgettable i amb un escot atractiu en feu prou, la vostra sèrie és Minority report, en canvi si teniu curiositat per un producte superior en el format, en els recursos i en la trama, us ha tocat Limitless, que ens pot decebre més endavant, però en aquest moment es mereix un seguiment. N’estarem al cas, paraula de Bastard.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1