Fugiu, insensats!
Permeteu-me que parafrasegi Gandalf, però és el millor consell que us podria donar a l’hora de parlar d’aquesta pel·lícula.
La industria de Hollywood i la de videojocs no s’entenen, no són amigues. No recordo cap pel·lícula basada en un videojoc que hagi estat bona. Des de Mario Bross, passant per Mortal kombat i Resident evil totes les adaptacions que s’han fet de videojocs han estat per cremar els cinemes. Bé, potser salvaria Lara Croft: Tomb Raider (ho negaré davant d’un jutge).
Doncs es veu que els de Hollywood són molt de tradicions i Hitman: Agent 47 segueix la mateixa línia de les seves predecessores. No puc comparar la pel·lícula amb el videojoc, ja que jo sóc més de jugar amb sudokus i veure els documentals de la 2 (ehem, ehem) que no pas de passar-me hores davant la pantalla d’ordinador jugant a un videojoc. Però si el videojoc és com la pel·lícula he aprofitat bé el temps.
Rupert Friend (Homeland) interpreta 47, un impecable assassí alterat genèticament en un programa clandestí per allà els anys seixanta per tal de crear un supersoldat. Tot això ho sabem per una veu en off que ens situa. La cinta comença quan el científic responsable del projecte desapareix sense deixar rastre i s’inicia una recerca per trobar-lo. Aquí és on entren en escena Katia, la filla del científic i que s’assabentarà que també ha estat modificada genèticament, i John Smith (Zachary Quinto, Star Trek), l’encarregat de trobar el científic per a una multinacional i poder crear un exèrcit d’agents.
L’ombra de Terminator planeja durant tot el metratge: la figura de la dona que és clau per al destí de la humanitat, l’encarregat de perseguir-la, inexpressiu i gairebé una màquina, i el personatge totalment desconegut que la defensa, protegeix i ensenya a defensar-se. Però, esclar, ni el director, Aleksander Bach, que debuta amb aquesta cinta, és James Cameron, ni Zachary Quinto és Arnold Schwarzeneagger (no dic que un sigui millor que l’altre). Això sí, hi ha una cosa que la pel·lícula fa força bé: ser una cinta d’acció per al públic adult, en què la sang flueix abundantment, però ni això faria que la recomanés, ja que els diàlegs són nuls i, havent vist Kingsman i MI5, s’han de fer molt bé les cintes d’acció per recomanar-les.
Com a dada final, us he de dir que el 2007 ja es va fer una cinta d’aquest personatge, adaptada per Skip Woods. Doncs bé, es veu que a Hollywood hi ha manca de gent que es dediqui a avaluar les coses, perquè si aquell film ja va ser destrossat per la crítica i el públic, han tornat a encarregar aquesta versió al mateix guionista.
Coi, Hollywood, truqueu en David Ruiz, que us farà un guió de collons amb la meitat del pressupost!
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats