Michael Winterbottom ens proposa un joc entretingut i crític en el seu darrer film The face of an angel, que s’ha estrenat amb poques còpies als cinemes catalans i del qual, com sol passar des que els cinemes gironins emplenen les sales de films ultracomercials, encara no podem gaudir a Girona. La pel·lícula està estructurada en dos temes: per una banda la investigació de l’assassinat d’una noia per la seva companya de pis, i per l’altra, el dilema de com explicar la història, si des de la mirada policíaca, periodística o filosòfica.
Un director de cinema en hores baixes i problemes 
personals (el mateix Winterbottom?) rep l’encàrrec de fer una adaptació cinematogràfica de la història d’Amanda Knox, una estudiant a Perusa acusada de l’assassinat d’una companya, amb la conxorxa del seu xicot. El director té el dubte de quin tipus d’història vol explicar, de la mateixa manera que a Adaptation: El lladre d’orquídies (2002) el guió canviava de ritme i de manera segons quin germà era (interpretats magníficament per Nicolas Cage), que agafava les regnes del guió. La investigació del director, Daniel Brül, és l’eix central de la història, i els dubtes de com enfocar –es veuen incrementats com més temps passa, perquè no sap si donar al film el punt filosòfic que necessita la trama. Realment el que necessita baixar als inferns, siguin reals o de Dante, és el mateix director que no acaba d’acceptar la realitat i les pèrdues de la seva vida, sinó que entra en un cicle autodestructiu vital i creatiu.
La trama flueix còmodament, tot i que en algun moment desitges que hi hagi una mica més d’acció, però entens que no és el que pretén Winterbottom. El que sembla que ens vulgui plantejar és la varietat dels punts de vista al voltant d’una mateixa història. Segons les ulleres que ens col·loquem podem jutjar una situació de mil maneres diferents perquè el prisma de l’enteniment està brut pels prejudicis, objectius i valors personals. Els que en surten més malparats són els periodistes, però tampoc se’n salven els productors cinematogràfics o la policia. Una venjança del director? Potser sí. El que puc afirmar és que The face of an angel tindrà tantes interpretacions que a nosaltres, Els Bastards, ens seria impossible fer un A farvor i en contra, perquè hi ha tants matisos en el film que generen opinions múltiples. Crec que val la pena donar una oportunitat al darrer treball de Winterbottom, que va tenir l’honor (quina modèstia) de ser el protagonista del meu primer post en aquest blog, ja fa uns quants anyets.
[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=ag_I15RBl-0″ /]
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1