Jo era d’aquells que volia, però no podia. Les que m’agradaven estaven fora del meu abast. Però amb la nova això va canviar, em veia capaç de, per primer vegada, fer el primer pas. I el vaig fer.
Tenia por. Bé, por no seria la paraula exacta. Expectació. Sí, això. Estava expectant. Havia sentit de tot: que si era un moment genial, que era més aviat decebedor, que valia més no parlar-ne…
Però vaig decidir fer el pas i provar-ho. Algun dia havia de ser el primer.
El 20 d’octubre passat el gegant americà de VOD (Video on demand, Vídeo a la carta) Netflix va desembarcar al nostre país. I no ho va fer en silenci. El dia de l’estrena les estrelles de les principals sèries hi eren presents, la setmana abans les xarxes socials n’anaven plenes i els dies propers a la data les cadenes n’informaven amb tota mena de detalls. Jo esperava que la companyia donés als Bastards un codi per tal de poder trastejar amb el seu servei, però sembla que de moment no ha arribat (deu ser cosa del servei de correus, que està molt malament).
Dies abans de decidir-me a pagar i donar-me d’alta al servei vaig fer una petita investigació. Primer vaig trucar al meu amic i company bastard Víctor Gonzàlez, ja que ell, emigrant a terres germàniques, ja fa un temps que gaudeix d’aquest servei. Em va dir que sí, que era un bon servei, sobretot si feies trampes i podies amagar la teva VPN i connectar-te al catàleg de Netflix dels Estats Units, amb més de 6.000 títols (sis vegades més que aquí) per triar entre pel·lícules i sèries. El problema d’això és que allà tot ho fan en l’idioma seu i, la veritat, el meu anglès és el dels apatxes.
Després vaig buscar per internet. Modalitats de pagament (8, 10 i 12 euros en funció de la qualitat i el nombre de dispositius que vulguis connectar), coses que podré veure (Planeta tierra, Planeta azul, Hot girls wanted, Virunga, Beast of no nation ─properament crítica en aquest blog─, la triologia de Regreso al futuro, Sense 8, Narcos, Daredevil, Marco Polo…) i que no podré (House of cards i Orange is the new black perquè els drets els té Movistar, esports, les estrenes de la cartellera, Salvame, Mujeres y hombres y viceversa ─que també és d’agraïr─, Callejeros viageros…) o com funciona.
Pots veure Netflix a través de l’ordinador, la tauleta o el telèfon intel·ligent (si és que se’n poden dir així, dels mòbils d’última generació). També el pots veure si tens una SmartTv, però una bona SmartTv, no com la meva, marca Hisense i que és d’aquelles smarts a les quals falten 10 minuts… o 15! Per tal de poder veure les pel·lícules o sèries he hagut de connectar un Chromecast al televisor i, d’aquesta manera, poder enviar el que veig a través de la tauleta o l’smartphone (que de smart té el que jo tinc de phone) al meu televisor i no deixar-me la vista, prou cascada que la tinc, ja.
Un cop valorats els pros i els contres, veig decidir donar-me d’alta del servei (no, encara no ens ha arribar la subscripció gratuïta). La primera cosa que m’agrada és que, tot i que has de posar primer que res el número de targeta bancària o pagar amb el compte de PayPal, em donen 30 dies de prova per valorar si el servei és el que busco. I després d’això ja està. Només m’he de baixar l’aplicació de Netflix per a mòbils i tauletes (com he dit abans, si tens una bona SmartTv ja hauria d’estar instal·lada al televisor) i començar a veure sèries i pel·lícules a tort i a dret. També m’agrada el fet que puc posar diversos perfils al meu compte, d’aquesta manera les recomanacions que apareixeran a la dona, que potser li agraden les pel·lis de terror i vísceres, no seran les mateixes que les que m’apareixeran a mi, que sóc més de documentals i drames existencials (ehem ehem).
I una cosa que em sorprèn és que Netflix no té modalitat Premium: el que jo puc veure és el mateix que pot veure aquell que paga 8 euros o el qui en paga 12, simplement que serà en major o menor qualitat. Ah, i ho podré veure tants cops com vulgui, almenys durant el temps que la pel·lícula o sèrie sigui al catàleg, ja que Netflix no et permet descarregar-te res.
En resum, per a aquells que sou de bona pasta i no us agrada robar, o per a aquells que ja esteu cansats de robar, o per a qui vulgui, Netflix ha aterrat als nostres televisors i aparells intel·ligents per quedar-s’hi. Sí, ha d’augmentar el catàleg. Sí, ha de subtitular en català, molt important i una reivindicació de molts usuaris de Twitter amb l’etiqueta #NetflixInCatalan (si cal els puc facilitat el contacte d’una filòloga que ja ha treballat en subtitulació i que, si es posen d’acord en el sou, ho faria en una perfecta sincronització i un català correcte). Sí, s’ha de tornar a fer amb els drets de dues de les sèries principals de la cadena, House of cards i Orange is the new black per poder-les veure amb total llibertat. Sí, ha d’incloure més sèries i pel·lícules clàssiques. Però tot això no treu el fet que per molt menys del que pagaria si estigués per Vodafone One (actualment ofereix als seus clients 6 mesos gratuïts de Netflix) o per Movistar Plus Yomvi Superguai (o com es digui ara) puc gaudir de prop de 1.000 títols de sèries i pel·lícules.
Ah! I sense tenir por d’anar a l’infern per haver piratejat!
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats