Bud Spencer, en una ocasió, va dir: “En la meva vida he fet de tot”… i no li faltava raó.
De nom real Carlo Pedersoli, aquest italià nascut el 31 d’octubre de 1929 a Nàpols és llicenciat en dret i parla sis idiomes. Va començar en el món de l’esport en la natació i el waterpolo, i va ser el primer nadador italià a baixar del minut en els 100 metres lliures. En els anys compresos entre el 1949 i el 1956 va ser set vegades campiò italià de natació en la seva especialitat, els 100 m lliures, i va participar en els Jocs Olímpics d’Hèlsinki de 1952, Melbourne 1956 i Roma 1960, representant Itàlia. Va guanyar la medalla de plata en els 100 metres lliures en els Jocs del Mediterrani del 1951 i la d’or com a membre de la selecció de waterpolo en els Jocs del Mediterrani del 1955.
Però el lloc on l’hem conegut més és el cinema, que de fet és el motiu pel qual surt en aquesta secció i en aquest blog. Des que va debutar com a guàrdia de l’Imperi Romà a Quo Vadis?, a Carlo Pedersoli el va començar a picar el cuc de món del cinema, i no vam tardar massa a veure’l en el gènere que el va fer famós, l’spaghetti western. El fet de treballar en el món de l’espectacle li va suposar buscar-se un nom artístic. Segons una teoria, Bud Spencer va triar aquest nom artístic combinant la seva cervesa preferida (Budweiser) i el seu actor preferit (Spencer Tracy). A partir d’aquí comença la seva llegenda, juntament amb la seva parella de 17 pel·lícules, Terence Hill, en què destaquen films com Le llamaban Trinidad, Estoy con los hipopótamos, Dos super policías i Banana Joe. La combinació del trapella Hill i el fort Spencer va crear una de les parelles més longeves de la història del cinema.
[sz-youtube url=”https://www.youtube.com/watch?v=uC90SKJRTAk” /]
Tot i la seva carrera com a actor, Bud Spencer va fer moltes més coses. Va ser cantant i compositor, i va fer bandes sonores per a les seves pel·lícules i peces per a diversos cantants italians. També, mentre rodava la pel·lícula Más fuerte, muchachos, en què feia de pilot, es va començar a interessar per l’aviació, i va arribar a treure’s els títols de pilot d’avioneta i pilot d’helicòpter. Aquesta passió el va portar a fundar la companyia aèria Mistral Air, especialitzada en turisme religiós i amb un acord amb el Vaticà per organitzar vols regulars a Santiago de Compostel·la, el santuari de Lourdes i Terra Santa ─actualment pertany a Correo Italiano.
El 2005 es presenta a les eleccions regionals del Laci com a candidat pel partit Forza Italia, el mateix partit de Silvio Berlusconi, en què cau estrepitosament, ja que aconsegueix molts pocs vots. També, el 2009, Bud Spencer protagonitza un anunci per a Bancaja en què, després de no poder treure diners del seu caixer, va pel carrer repartint cops a tort i a dret, rememorant els personatges gloriosos dels seus films.
[sz-youtube url=”https://www.youtube.com/watch?v=CZyaGA8vS6U” /]
El maig del 2010 Bud Spencer comença una nova carrera com a escriptor amb la publicació de la seva autobiografia Altrimenti mi arrabbio, publicada, entre altres països, a Hongria i a Alemanya. El 2012 publica la segona part de la biografia amb el títol En ochenta años de todo el mundo – La segunda parte de mi autobiografía. El tercer llibre, publicat el 2014, es titula Mangio ergo sum – Mi filosofía de comer. En aquest llibre descriu el malson de pateix durant una dieta i discuteix els seus dilemes filosòfics amb diversos filòsofs de totes les edats.
Als seus 86 anys, estava treballant en un quart llibre, un homenatge a milions de fans, el llibre també hi havia d’incloure CD amb moltes cançons inèdites compostes i cantades per ell mateix. Esperem que es publiqui.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats