A finals del 2012 Canal+ França va estrenar Les revenants, una sèrie de 8 capítols creada per Fabrice Gobert i basada en la pel·lícula del mateix títol del 2004.
Amb el mateix argument que el de la pel·lícula, aquest drama intimista i psicològic ens explica com un idíl·lic poble situat als Alps francesos queda totalment commocionat quan algunes persones ja mortes tornen a la vida amb el mateix aspecte i la mateixa edat que tenien en el moment que van morir. Els retornats no són conscients que estan morts i tornen a les seves vides com si res no hagués canviat des del moment en què van morir. Hi ha retornats de diferents èpoques, alguns van morir fa pocs mesos però d’altres van morir fa molts anys. No entenen la por, el rebuig o l’alegria que provoca el seu retorn a les famílies que ja havien assumit la seva pèrdua i sobretot no entenen com la vida dels familiars ha seguit endavant sense ells.
Igual que amb la sèrie britànica In the flesh a Les revenants som davant la reformulació del gènere zombi, ja que no recorre a efectes especials ni a grans sessions al departament de perruqueria i maquillatge per explicar-nos una història d’una manera molt més subtil i elegant que se centra a explicar la relació que tenim amb la mort o el dol i com reacciona la societat davant l’inexplicable retorn dels seus difunts.
Entrar a l’univers que proposa Les revenants, una de les millors sèries europees dels últims anys, és una immersió a un estat oníric de semiconsciència, en què una sèrie de ritme pausat amb una estètica preciosista i cuidada al detall amb una esplèndida BSO a càrrec de Mogway et transporta als espectaculars paisatges dels Alps francesos.
A la primera temporada hi ha 7 retornats i cada capítol està centrat en el retorn d’un d’ells i deixa per a l’últim capítol la trama coral amb un final que si bé serviria per tancar la sèrie també deixa la porta oberta a un possible retorn.
Un retorn que ha trigat 3 anys a arribar. Més que de segona temporada els creadors de la sèrie prefereixen parlar de segon capítol que servirà per tancar de manera parcial o total un viatge fascinant començat per aquesta sèrie genial fantàstica i sobrenatural en què els morts tornen a la vida sense saber el perquè.
A la segona temporada els protagonistes busquen respostes, busquen establir les regles del joc per entendre i donar coherència a aquest univers fantàstic, oníric i simbòlic que ha creat Fabrice Gobert i el seu equip.
Amb una xarxa extensa de personatges nous i coneguts, la sèrie va revelant els secrets i les històries dels seus protagonistes mitjançant flashbacks que uneixen passat i present explicant les relacions que s’estableixen entre els morts i els vius.
Som davant una temporada amb una atmosfera més fosca i depriment. Una temporada en què coneixem on s’amaguen els morts, què volen i per què han tornat. Uns morts que a diferència de la primera temporada la gran majoria no parla, tant sols deambula en silenci com una ànima en pena darrere la líder del grup.
Retrobem vells coneguts com ara la Camille, en Simon, l’Adèle, la Julie , la Lena, la Claire i sobretot en Victor; aiii, en Victor, aquest coi de nen és el gran protagonista de la sèrie i segurament la clau de tot, un nen amb cara adorable però amb una expressió, una mirada i sobretot un estrany magnetisme que t’obliga a no poder deixar de mirar-lo.
Segurament en aquesta segona temporada tampoc descobrirem la raó del retorn dels morts (cosa que crec que és un dels grans encerts de la sèrie), ja que la sèrie se centra més a explicar les conseqüències d’aquest retorn que no pas a explicar-ne el perquè, però deixa entreveure que hi ha una relació directa entre les aparicions i les inundacions que van assolar el poble en el passat i on el veritable conflicte és com integrar els ressuscitats en una societat i una vida que va continuar després que ells haguessin mort.
Les revenants no parla de la mort, sinó que parla de la vida, de la por, de les relacions i de l’amor.
Fabrice Gobert
Autor: Fatima Deulofeu
Administrativa i cara visible dels Serveis Socials de l'ajuntament de Blanes. Serièfila i cinèfila per vocació. Dormir està sobrevalorat i la vida social també. So say we all!
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/AlfdeVe
- Facebook: https://www.facebook.com/fatima.deulofeu