Us he explicat alguna vegada que vaig anar a Ciudad Juárez ja fa 20 anys? Potser sí, i segurament em repeteixo com aquells vells que expliquen sempre les mateixes batalletes. Ho sento.
Doncs sí, vaig entrar a Ciudad Juárez des d’El Paso, ciutat texana enmig del desert, amb una calor que matava, a peu i creuant el pont que travessa el río Grande, una ampolla d’aigua i la meva motxilla. Ciudad Juárez era com m’esperava, bruta, ronyosa, caòtica i plena de venedors ambulants. El problema de les drogues encara no era gaire visible, però s’ensumava el perill, sobretot a pocs metres de la frontera amb els Estats Units, lloc on vaig anar a parar perquè m’havia perdut com sempre i estic segur que si em tornés a passar ara no ho explicaria ni de conya.
Ciudad Juárez ha estat durant molts anys una ciutat sense llei. Al llarg dels noranta s’assassinava i es violava dones joves, i fins i tot nenes, i se les enterrava al desert de Chihuahua. A partir del 2000 els càrtels es varen apoderar del control de la ciutat per sembrar el caos i van matar d’una tirada grups sencers de persones i a plena llum del dia. Els exemples els podeu trobar a Google. Són escabrosos, de veritat.
Doncs Sicario va una mica d’això. Explicat des del punt de vista ianqui, esclar, la trama pivota entre l’espai fronterer texà i Ciudad Juárez amb personatges que necessiten extirpar les seves dèries com el d’Emily Blunt, que es mou entre la bravura de Jodie Foster a El silencio dels anyells i Jessica Chastain de Zero dark thirty. Benicio del Toro és part clau del film, i Josh Brolin, amb unes interpretacions exquisides, com també ho és la direcció del film, del quebequès Denis Villeneuve.
Imagineu-vos l’estil cinematogràfic de Clint Eastwood a Mystic river, amb el pas lent però segur de Michael Mann en les escenes nocturnes i la guarnició del vell Sam Peckinpah, utilitzant Mèxic com a espai pel purgatori on els herois lluiten per escapar dels seus dimonis.
Sicario és això i és més. Sí, hi trobareu aquella munició americana de veure la frontera com un indret alienígena, molt semblant a l’Iraq que pinta Kathryn Bigelow a Zero dark thirty, o la imatge superficial que dóna dels mexicans, però el punt de vista és l’americà, i això vol dir por al sud, sobretot quan Juárez ha estat durant anys la ciutat més perillosa del món, aspecte que ha canviat des del 2009, quan el govern mexicà va doblar els efectius policials i militars a la zona i va reduir el nivell d’homicidis un 70%.
L’alcalde de Ciudad Juárez, Enrique Serrano Escobar, ha demanat el boicot de la pel·lícula. Diu que embruta la imatge d’una ciutat que es vol recuperar de la tragèdia. Jo només us puc dir que és cinema violent molt ben rodat i magníficament interpretat. Un dels films de l’any, n’estic segur, tot i que entenc l’enuig dels juarencs.
Sembla que finalment estem tenint molt bona collita cinematogràfica aquest 2015, no us sembla? No ens podem queixar.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo