No aniré a veure Ocho apellidos catalanes, en podeu estar segurs. No trobo cap motiu prou convincent que em faci pagar una entrada de cinema, seure durant una hora i mitja davant la pantalla i intentar entendre el fenomen que ha generat aquest film. Molts comparen aquest èxit al que va tenir en el seu moment Torrente. A mi no em sembla que tinguin res a veure aquests dos productes. Si n’haig d’escollir un prefereixo el policia corrupte parit per Santiago Segura, com a mínim m’he sentit motivat a veure totes les seves parts i puc assegurar que la primera i la darrera em semblen entretingudes i defensables. No puc dir el mateix d’Ocho apellidos vascos, la primera part de la pel·lícula que ens ocupa avui, no em va fer riure en cap moment, només vaig trobar un gag original i en tot moment pensava, i sentia, que m’estaven prenent el pèl.
Deixant de banda la part més subjectiva i empírica, també tinc raons més que demostrables i objectives del perquè no val la pena dedicar un moment de la nostra vida a veure el film. Vegem algunes opinions de mitjans contrastats:
Fotogramas: «Moltes coses s’han perdut en aquesta seqüela. L’agilitat i el sentit del ritme brillen per la seva absència en aquest macroembolic atropellat.»
Cinemania: «Aquesta calçotada per a tothom, és el camí per no fer content a ningú.»
Time Out: «El guió és la cosa més forçada i tova que m’he hagut d’empassar en temps. No és que la mofa del tòpic del català rata em caigui malament ni m’obri les ferides. Ni tan sols crec que en aquesta pel·lícula arribin a tocar el pitjor de nosaltres. En la primera hi havia conya sobre ETA i les bombes casolanes. Aquí, no surt de la cultura de la ceba, de la sardana i el calçot.»
Els que seguiu a Twitter Fausto Fernández o Toni Vall, per exemple, ja haureu pogut notar el patiment que van haver de suportar durant el visionat del film. Les paraules més utilitzades a la xarxa social eren «vergonya aliena».
Hi ha un aspecte que em sap molt de greu d’aquesta situació, la presència de Karra Elejalde en el repartiment. L’actor vitorià va entrar en el grup dels meus actors preferits des d’Acción mutante, i sobretot, amb La madre muerta. Intento mirar tots els films que protagonitza i prefereixo recordar els seus treballs a Airbag, Kika, Año mariano o Els sense nom i oblidar el moment en què se’n va al llit amb Camen Machi (Déu meu!) i al matí es desperta envoltat de fotos de la Guàrdia Civil i banderes espanyoles. Quin malson.
Una vegada vaig sentir algú que deia: «Aprofiteu la vida, teniu tota l’eternitat per estar morts.» Doncs això: aprofiteu la vida, no aneu a veure Ocho apellidos catalanes.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1