Imagineu un gran hotel, amb passadissos llargs vestits de moqueta a terra, amb un bar solitari regentat per un cambrer misteriós i reunions luxoses d’esperits. Si hi afegiu un protagonista que no sap si s’està tornant boig mentre vol descobrir la veritat sobre el que passa, tots pensareu en The shining (1980), la fantàstica pel·lícula de Stanley Kubrick a partir de la novel·la homònima de Stephen King.
Continuem jugant: imagineu un hotel habitat per vampirs, amb una mestressa sensual i terrorífica a parts iguals. Podríeu deduir, aquí ja amb un nivell més expert, que parlem de Bizantium (2012) de Neil Jordan, interpretada per Gemma Artenton i Saoirse Ronan en els papers principals.
Per acabar la trilogia tots recordem un assassí despietat que matava seguint els pecats capitals que marca la mare Església catòlica, apostòlica i romana. És clar, parlem de Seven, de David Fincher.
Com ja és habitual, i continuarà així perquè els funciona, la gent d’American Horror Story (AHS) parteixen de clàssics cinematogràfics per crear un producte nou, sense amagar-se de les referències i sense fugir de comparacions i entrant en combats que normalment perden, ja que els referents solen ser massa importants perquè els puguin fer ombra. Recordem que l’any passat Freaks (1932) era el punt de partida, aquest any li toca a The shining i companyia.
Ens endinsem en un hotel luxós però antiquat, que manté aquell encant vintage que podríem trobar a Sunset Blvd (1950) sense cap problema. La decadència i la bellesa conviuen amb els treballadors de l’edifici (Kathy Bates a la recepció i Denis O’Hare al bar) i els hostes que vénen per quedar-se eternament, però això ells no ho saben. Els assassinats són el plat del dia al menú i com més sang hi hagi, millor. Els vius no estan sols a l’hotel, ens hi trobem els esperits dels morts i els que no moren mai: els vampirs. La mestressa actual, i real, de l’hotel és la duquessa Lady Gaga que, emulant l’Elisabet Báthory d’Ecsed, busca mantenir l’eterna joventut i la pell perfecta gràcies a la sang. En lloc de banyar-s’hi, però, s’alimenta de la sang de nens vampirs, deuen tenir més nutrients…
En aquest hotel sinistre hi fa parada el detectiu interpretat per Wes Bentley, que investiga els crims d’un serial killer que mata seguint els deu manaments del Déu cristià. El pobre policia es veurà immers en un laberint d’horror més sanguinari que el de l’amic Jack Nicholson en el referent kubrickià. Excel·lent el capítol dedicat a Halloween, en què detectiu participa en una reunió de psicòpates assassins emblemàtics.
Acabo amb un experiment, semblarà que fa anàlisi esportiva, per tant, una cosa banal que no servirà per res:
Agradarà: a tots aquells que només hi busquin entreteniment, sang, sexe, vampirisme, bones interpretacions, música adequada i els records dels mites dels terror.
Ni fred ni calor: als seguidors de trames complicades i diàlegs eterns sense sentit.
L’odiarà: la persona que només es dediqui a comparar-la amb els seus referents clàssics i que tingui ganes de buscar-hi millores constantment. S’amargarà i, per tant, més val que no continuï. Jo continuaré, m’encanta.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1