Menú de navegació+

‘Master of None’, «binge watching» fins a la sacietat

Publicat el 11 desembre, 2015 per a Sèries |

A+ | a-

master-of-none-netflix-comedia-serie-critica-els-bastardsNetflix segueix apostant per gènere difícil de la comèdia, com Orange is the New Black, Bo Jack Horseman o Arrested Development, sèries que tenen un bon munt de seguidors i que aguanten molt bé en pantalla. Master of None ha sigut el nou producte llançat, com és habitual, en un dia, concretament el passat sis de novembre, amb 10 episodis interessantíssims i seguint la tradició del més pur estil binge watching, paraula en anglès que es traduiria com veure sèries compulsivament, episodi darrera episodi; nova tendència per consumir productes audiovisuals i que s’ha convertit en la paraula de l’any 2015 pel diccionari Collins.

master-of-none-netflix-comedia-serie-critica-els-bastards

La sèrie es mou dins el concepte de diversitat cultural americana amb un millenial de segona generació Aziz Ansari (Parks and Recreation) que sap que els seus pares ho varen tenir molt cru quan varen emigrar als Estats Units des de la Índia amb unes tradicions que contrasten amb el seu estil de vida totalment americà. A Aziz només li interessa sortir amb noies, acabar al llit amb elles i mantenir el seu món de connexions socials a través de les noves tecnologies. Els seus amics també pateixen la desconnexió amb el passat tradicional dels seus progenitors com el taiwanès Brian (Kelvin Yu), o la Denise (Lena Waithe), una afroamericana lesbiana que s’en riu dels gustos femenins de l’Aziz o el seu amic gegant de quasi dos metres, l’Arnold (Eric Wareheim).

master-of-none-netflix-comedia-serie-critica-els-bastardsEls ginys a Portlandia, Broadcity o Louie són evidents però sense caure en el parany de l’slapstick i donant un toc racial molt interessant, sobretot en el fet de posar sobre la taula els arrelats estereotips sobre els indús als Estats Units, amb escenes extretes de films ben coneguts a Hollywood i que recorden a la crítica social d’Spike Lee a Bamboozled.

El seu creador, el mateix Aziz Ansari i el seu amic Alan Yang ja han afirmat en diferents entrevistes que els seus referents més directes són Annie Hall (1977) i Manhattan (1979) de Woody Allen.

Salvant distàncies amb el geni d’Allen, la qualitat està servida.

Autor: Víctor Gonzàlez

Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards