Feia temps que no m’emocionava d’aquesta manera en el capítol final d’una sèrie, i això que no sóc dubtós d’emocionar-me ni tampoc de veure moltes sèries. Estava assegut tranquil·lament al sofà de casa i, quan ja s’anava tancant la història de River, apareix una escena que em fa posar de punta els pèls del cos i noto com els ulls em queden negats d’emoció. No cal lluitar contra el que no es pot controlar, per tant em deixo anar mentre sona I love to love, de Tina Charles.
[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=zWkjozKXO48″ /]
River és una sèrie britànica de només sis capítols, creada per Aby Morgan, que destaca per dos elements imprescindibles a l’hora de valorar-ne la
qualitat: l’argument i els actors. Encara que la trama sembli poc original, sobretot ara que tenim tanta competència argumental i és complicat no repetir històries, saben fusionar en una sola temporada aquells detalls britànics que tant ens enamoren. Per una banda la crítica social, en aquest cas sobre la immigració il·legal, i per l’altra les relacions familiars, centrat en famílies desestructurades de classe social baixa. Sembla que sigui escrita per Ken Loach, ho sé, però el tret diferencial és que la trama principal és la investigació de l’assassinat d’una agent de policia. El detectiu River, company de la finada, serà l’investigador que no perdrà l’esperança per resoldre el cas. El problema és que com més investigui més sorpreses anirà trobant i més secrets es desenterraran. M’he deixat un detall important, John River té al·lucinacions sovint, veu esperits de persones mortes, siguin conegudes d’ell o personatges històrics.
L’actor que interpreta River és Stellan Skarsgard, que està impressionant en el paper i, si existís la justícia en l’univers catòdic, rebria premis per totes bandes. L’actor suec no havia tingut l’oportunitat de ser el protagonista absolut en cap sèrie fins ara, de fet si fem un repàs a la seva carrera cinematogràfica veurem que els seus màxims papers han estat secundaris. Ha treballat molt amb Lars von Trier (Dogville, Melancholia, Nymphomaniac…) i ha participat en films de tot tipus: Thor (2011), The girl with de dragon tattoo (2011), La caça de l’Octubre Roig (1990), Mama Mia (2008), etc…
Amb 64 anys ha arribat a la maduresa professional ideal per posar-se a la pell d’un detectiu inestable emocionalment, amb visions que el martiritzen, amb poques relacions socials, amb traumes infantils difícils de controlar i vivint una nova situació traumàtica amb la mort de la seva companya. A més hi ha una coordinació perfecta amb la seva parella de ball, Nicola Walker, actriu 100% televisiva que hipnotitza els espectadors amb una sola mirada o el seu somriure.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1