Menú de navegació+

‘South of hell’, una merda punxada en un pal

Publicat el 29 desembre, 2015 per a Sèries |

A+ | a-

south-of-hell-eli-roth-mena-suvari-critiques-cinema-pel·licules-cinesa-cines-mejortorrent-pelis-films-series-els-bastards-criticaS’ha de ser masoquista, animal, cupaire i tots els qualificatius que més us plaguin per intentar mirar la nova sèrie d’Eli Roth, South of hell. Després de les nefastes experiències anteriors amb les seves pel·lis i quan encara ens apareix a la memòria l’horrible Knock knock, va i em decideixo a flagel·lar-me descobrint de què va aquesta sèrie interpretada per la malaguanyada Mena Suvari, a qui l’edat no ha perdonat. En fi, us faig un resum del capítol pilot:

south-of-hell-eli-roth-mena-suvari-critiques-cinema-pel·licules-cinesa-cines-mejortorrent-pelis-films-series-els-bastards-criticaLa Mena surt d’una casa mentre parla amb un home d’una feina que no ha pogut fer  i per la qual no pot cobrar. Mentre camina per uns carrers emboirats parla per telèfon amb algú sobre el seu germà i li apareix el fantasma del pare, amb qui sembla que no són gaire amics. Canvi d’escena. Reunió de feligresos en una església mediàtica en què el reverend fa miracles a demanda, una dona li porta el fill perquè està endimoniat però no li pot treure l’esperit de dins i el nen ataca el capellà. Canvi d’escena. La Mena i el seu germà arriben a la casa del nen per fer-li un exorcisme. Obre la porta el padrastre, que els demana que el curin d’una vegada. Per acabar amb l’esperit la Mena ha d’invocar la pròpia possessió, en el moment de la transformació podem gaudir dels grans dots interpretatius de l’actriu, és a dir que l’estómac ja no dóna per a més i els budells se’m comencen a regirar. La lluita entre posseïts no fa que millori la situació i quan tot torna a la normalitat i la Mena diu al padrastre «el monstre autèntic encara és en aquesta casa», fet que descobreix els abusos físics que rep el nen… bluf… tot avall! Corrent cap al vàter a treure-ho tot! «Cosa dolenta fora del ventre!», diuen les velles sàvies. Només he aguantat deu minuts del primer capítol, la vergonya aliena que he sentit no em permet continuar. Ho sento.

En aquell moment de pau assegut a la tassa em vénen a la memòria els gags del Polònia sobre «una merda punxada en un pal». Els miro per poder dormir plàcidament i espantar el mal gust de boca (i de cul) de South of hell.

[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=zPpjhG_-yyo” /]

[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=wm-oEh9GzKQ” /]

Autor: Jep Soler

L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.