Sabeu qui és Joy Mangano? No? Jo tampoc ho sabia fins que vaig veure Joy, de David O. Russell (La gran estafa americana). De fet, pel nom, em pensava que Joy era un home (suposo que coses del masclisme hereditari) i no pas d’una de les dones amb més èxit a la telebotiga americana.
Joy ens explica com una dona, mare de dos fills, separada, amb pares divorciats, amb una germanastra a qui no pot veure, amb l’exmarit vivint al soterrani de casa seva, i amb una feina que l’omple entre gens i gens ni mica, aconsegueix, gràcies a haver-se inventat un pal de fregar que s’escorre tot sol, crear un imperi de venda a través de la televisió, l’anomenada telebotiga. Joy és la història d’algú capaç de tornar a aixecar-se tot i tenir un grup de sangoneres al seu voltant que li xuclen les energies i li reprimeixen la creativitat. Joy és una altra història del somni americà.
Amb aquest ingredients ja tenim el conte modern de La ventafocs. Una princesa, Joy, a qui dóna vida una excel·lent Jennifer Lawrence; la germanastra, Peggy, interpretada per Elisabeth Röhm; la madrasta, Trudy (Isabella Rossellini), que tot i que no és tant tant dolenta com la del conte, és capaç de deixar la seva fillastra sense plat ni casa; el pare i la mare, interpretats per Robert de Niro i Virginia Madsen (respectivament, s’entén), com al conte tampoc hi pinten gaire, al film, excepte per posar en context els primers minuts que Joy està envoltada de gent que no creu en ella. I com al conte també tenim una fada, en aquest cas Diane Ladd dóna vida a Mimi, la iaia que sempre anima la néta a aconseguir els seus somnis, i el príncep Bradley Cooper en el paper de guru de les vendes per televisió i que acompanyarà Joy en el seu periple per aquest món catòdic.
L’actuació de Jennifer Lawrence i la banda sonora són els elements més destacables d’aquest projecte, mentre que el muntatge i el guió són les potes fluixes. Un guió que en una situació dramàtica salta de cop a la comèdia, tallant tota l’emoció, no m’acaba de funcionar.
En resum, David O. Russell no ens explica res de nou amb Joy, ja que tots sabem que per aconseguir els nostres somnis hem de lluitar, i molt, i no necessitem dues hores de pel·lícula per saber-ho.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats