Les pel·lícules de màfia acostumen a seguir un paper molt marcat, la majoria tenen la mateixa estructura, un retrat de l’ascens i la caiguda del mite. Aquesta estructura comença amb les novel·les pulp com Little Cesar, de W.R. Burnett, i Scarface, d’Armitage Trail (totes dues es van portar al cinema) i l’hem anat veient des de l’Scarface de Palma, a Un dels nostres, a Hi havia una vegada a Amèrica i tants altres títols icònics que ens poden venir al cap. Legend no fa res més que repetir aquesta estructura, ho fa amb solvència però no aporta res de nou al gènere en aquest aspecte, el que sí que aporta és una mirada cap a un crim organitzat, el londinenc, que Guy Ritchie a banda, s’ha tractat poques vegades al cinema de consum massiu.
Legend explica la història dels icònics i famosos germans Kray, uns mafiosos de l’East End que als anys seixanta es van convertir en unes figures icòniques del Londres més pop. Van ser fotografiats per David Bailey en un llibre en què apareixien com a exboxejadors i empresaris de la nit immortalitzats enmig d’estrelles com Mick Jagger o Paul McCartney. Aquesta exposició pública i la seva fam de popularitat van ser la seva tomba, com Bayley sempre va dir: «L’error més gran que van cometre durant la seva carrera va ser deixar-se retratar per mi.» Un error que també ha estat la causa de la seva popularitat. Els Krane ja van ser portats al cinema per Peter Medak als noranta amb una pel·lícula que només quatre bojos van (vam) veure i també van aparèixer a les fantàstiques novel·les de Jake Arnot, publicades a l’Estat per Mondadori. Amb Legend i la força interpretativa i comercial de Tom Hardy, els Kray tornen a la palestra mafiosa i expliquen al món qui eren aquests germans que van controlar els baixos fons de la capital del Regne Unit i que varen ser, a més, uns socis preferents de Meyer Lansky a Europa.
Brian Helgeland guionista de Mystic river i LA Confidential és el director d’aquest biopic que com hem dit abans no aporta narrativament res al gènere, però que en general és més que efectiu, tot i que en algun moment tenim la sensació que es vol abastar massa de la vida dels criminals bessons i que algunes escenes semblen poc travades, la pel·lícula té un ritme interessant, un disseny de producció molt bo i unes escenes d’acció i violència que reflecteixen bé la crueltat dels personatges, un Reggie Kray calculador i hàbil, que vol donar aparença d’home triomfador i un Ronnie Kray, psicòpata declarat, impulsiu, orgullós de ser gàngster i desconfiat de tot l’entorn que crea el seu germà Reggie. Els personatges segueixen casualment el patró de James Conway i Tommy DeVito a Un dels nostres o d’Ace Rothstein i Nicky Santoro a Casino; aquesta coincidència i l’ús narratiu de la veu en off, en aquest cas de Frances (Emily Browning) la dona de Reggie, fan que la pel·lícula tingui excessives reminiscències i semblances amb el cinema de Scorsese i farà que les comparacions siguin inevitables i perjudicials per a Legend.
Tom Hardy interpreta els papers de tots dos germans, fa un doble paper principal que jo potser no veia des de Nicolas Cage a Adaptation, de Spike Jonze; ho fa amb solvència tot i alguns gestos histriònics gairebé obligat per destacar les diferències entre els dos germans. Hardy demostra una altra vegada que és un dels grans actors actuals.
En definitiva, una pel·lícula més que correcte per conèixer aquests dos gàngsters cockney del l’East End de Londres, dos sanguinaris criminals que van dominar el Londres del seixanta, que van marcar tendències estètiques i que encara avui són una de les grans icones pop del Regne Unit.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta