Pels que heu llegit l’obra de David Foster Wallace sabreu que, per molt que ho vulgueu evitar, la seva obra us ha quedat marcada al cervell com un clau roent tot i ser, en molts casos, insuportable, per la seva densitat narrativa i les digressions literàries que explotava l’autor.
La seva obra magna, Infinite Jest, pot molestar bastards i cahieristes de manera igual. Els primers, per la seva longitud enciclopèdica (1.075 planes amb peus de pàgina), repetició de detalls fins a la sacietat i trama laberíntica. Els segons, pel seu pols metamodernista, manca de resolució final i experimentació extrema. Jo, personalment, no us la recomano, tot i que me la vaig empassar amb goig. Era una època en què em pensava que per semblar culte havia de portar Infinite Jest a la platja quan anava amb la xicota, perfecte combinació per semblar un cretí.
Wallace va escriure altres llibres, sobretot d’històries curtes. En recordo una en què descrivia un viatge en vaixell de luxe que va acabar odiant a mort (A Supposedly Fun Thing I’ll Never Do Again) i una altra sobre el rodatge de Carretera perdida de David Lynch (David Lynch Keeps His Head), director que admirava per la seva imatgeria postmodernista. Quan em vaig assabentar del suïcidi de Foster Wallace el 2008, el xoc va ser semblant al de la mort de Kurt Kobain, una pèrdua irreparable per al món de la literatura americana.
The End of the Tour, dirigida per James Ponsoldt, el magnífic director de The Spectacular Now, ens explica un episodi concret de la vida de Wallace, quan és entrevistat durant uns dies a Illinois per David Lipsky, articulista del Rolling Stone i que va decidir publicar els aspectes de la vida quotidiana de l’autor a la revista musical per les semblances que Wallace tenia amb les estrelles de pop.
Magníficament interpretada per Jason Segel (David Foster Wallace) i Jesse Eisenberg (David Lipsky), el film explora aspectes de l’autor que ni els seus àvids lectors sabíem, com ara per què portava una bandana durant les seves aparicions públiques, la seva malaltissa obsessió per la televisió, o els canvis d’humor i profunda soledat que patia.
The End of the Tour ha estat aclamada per la crítica rebent premis com el de millor actor per Jason Segel per l’Associació de Critics de Chicago, el del millor director per l’Associació de Periodistes d’Indiana i el de millor guió pels Premis Independent Spirit.
Tant si coneixeu l’obra de David Foster Wallace com els que no, esteu davant d’un film sòlid i embriagant.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo