Spotlight, ha tingut una gran acollida per part de molts dels periodistes que l’han pogut veure, i a diferència d’altres pel·lícules o sèries sobre reporters que s’han estrenat últimament, ha generat un fort consens positiu per part del sector i de la crítica. A parer de qui us parla, Spotlight, de Thomas McCarthy, és una de les grans del (sub)gènere de la investigació periodística dels últims anys, una mena de retorn al realisme i la versemblança que s’havien perdut en altres produccions, com ara la sèrie The newsroom, d’Aaroon Sorkin, o el darrer film de James Vanderbilt, Truth (La verdad).
Som a l’any 2002 a la redacció del Boston Globe, hi tenen un equip d’investigació que anomenen Spotlight i que cobreix casos que requereixen temps i recursos per tractar-los en profunditat. L’arribada d’un director nou, Marty Baron (Liev Schreiber, el ja icònic Ray Donovan), «jueu i a qui no agrada el golf», farà que agilitzi una investigació sobre casos de pederàstia a la diòcesi de Boston. Baron representa la mirada de fora, aquell que arriba a una comunitat i que per llunyania emocional no té les afinitats amb els poders, majoritàriament catòlics, de l’estat de Massachusetts. En una reunió amb el cardenal aquest li diu que tots junts «podem fer que això funcioni» i ell deixa anar una de les frases que resumeixen la pel·lícula: «Jo crec que perquè un diari funcioni ha de treballar sol.» La resposta del cardenal, lapidària: «La investigació és una cosa i la fe, una altra de diferent.»
A partir d’aquí l’equip d’Spotlight, amb Mike Rezendes (Mark Ruffalo), Robby Robinson (Michael Keaton), Sacha Pfeiffer (Rachel McAdams) i Matt Carrol (Brian d’Arcy James) poden treballar sense pausa amb testimonis, antigues notícies, arxius judicials, eclesiàstics i antics advocats per anar descobrint una trama que es va fent a mesura que avança la investigació, una investigació que demostra que no només l’església va tapar o silenciar els casos, sinó que el pes social del catolicisme a tota la comunitat va fer que aquests silencis fossin generalitzats en molts altres estaments que van mirar cap a un altre costat.
Tal com va fer Alan J. Pakula a Tots els homes del president, la pel·lícula presenta els periodistes sense una àuria especial, sense heroismes, només volent ensenyar la pretensió i les ganes d’informar. Spotlight mostra què és realment el periodisme i també mostra el primer cas entre molts altres de pederàstia que l’Església ha anat tapant els últims anys, una Església que té un 6% de capellans pedòfils i que s’ha gastat més de 1.000 milions de dòlars en investigacions i indemnitzacions a víctimes.
Spotlight és d’aquelles pel·lícules curoses amb la realitat dels fets i que no necessita subtemes per ressaltar una història que interessarà a tots els espectadors i agradarà als periodistes, aquells que de veritat encara creuen en l’ofici. Una gran sorpresa.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta