“Es posible que el amor no exista. Es un engaño de la naturaleza para que nos juntemos, para que tengamos hijos para que la especie sobreviva, pura química.” Amb aquesta frase comença Barcelona nit d’hivern, seqüela de la gairebé homònima Barcelona nit d’estiu que va arribar als cinemes catalans l’agost del 2013, després d’una campanya de crowdfunding, i que ens mostrava un recull d’històries d’amor amb la ciutat de Barcelona com a principal protagonista. Un any i mig després, Dani de la Orden ens fa viure l’evolució d’alguns d’aquells personatges i ens n’afegeix de nous, tot plegat amb un aire més fresc i divertit, i sobretot menys embafador que Barcelona nit d’estiu.
La nit màgica per excel·lència en la nostra cultura, la nit de Reis, és l’escollida aquest cop per fer d’escenari d’unes noves sis històries que, tot i ser molt diferents entre si, tenen l’amor com a fil conductor. Perdoneu, però si algú s’esperava una cosa diferent, no hauria d’entrar a veure una comèdia romàntica, per molt moderna i catalana que sigui. El rei Melcior (Alberto San Juan) és l’encarregat de pronunciar les paraules que encapçalen aquest escrit. És ell, però, qui viu l’odissea més enrevessada del film: una persecució infinita per Barcelona, amb fuga de la cavalcada inclosa, en busca d’un antic amor que veu entre la multitud.
La història més atípica de totes és la protagonitzada per la gran Montserrat Carulla, que ens fa partícips del sopar familiar més surrealista que s’ha vist en aquest país. En aquest sopar informa els seus estimats de la relació sentimental que manté amb una dona amb qui comparteix pis des de fa anys, a qui tots coneixen com “la Tita”. A partir d’aquí, podeu imaginar-vos el sarau que es munta a taula quan els tres fills comencen a discutir com han d’afrontar aquesta notícia. Aquest sopar és un dels moments més divertits del llargmetratge, gràcies sobretot als comentaris desafortunats d’un dels fills, el que encarna en Berto Romero.
En un altre punt de la ciutat, dos amics tenen un gran dilema: sucar en equip o no sucar. L’Aina Clotet, una repartidora de menjar ràpid que tots dos tenen clissada des de fa temps, els deixa amb un pam de nas quan els fa la proposta indecent. L’expressió “fuego amigo” quedarà per al record i ens resumeix perfectament aquesta historieta.
Tampoc falta el típic enamoradís a qui els seus amics volen convertir en un fucker en l’última nit que passa a Barcelona. Gent jove i guapa, per enamorar-s’hi. Vicky Luengo i Àlex Maruny ens fan gaudir d’una nit boja que en teoria (això és el que voldrien els amics d’ell) no ha de tenir res de sentiment. El moment àlgid d’aquesta trama, però, és el que la parella comparteix amb els pares d’ella, Yolanda Ramos i David Bagés. Sublim.
No tot son moments divertits; Barcelona nit d’hivern té moments que ens faran emocionar, com ara el relat d’un home malhumorat i solitari (Fermí Reixach) a qui la nit de Reis porta un regal inesperat: una néta fruit de l’embaràs d’un antic amor que va haver de marxar a França i de qui va perdre el rastre. Aquesta trama queda un pèl soterrada per la força que tenen la resta, però tot i això ens serveix per posar-nos sentimentals i recordar-nos que l’amor també té moments melancòlics.
Barcelona nit d’hivern és sens dubte un film rodó en què són presents alguns tòpics, que queden, però, difuminats gràcies a l’agilitat i la diversitat de les seves trames. En comparació amb Barcelona nit d’estiu, s’arriba més al fons de cadascuna d’elles, cosa que fa enganxar més l’espectador. A banda dels actors ja esmentats, hi participen també actors que ens sonaran a tots com ara Miki Esparbé, Clara Segura, Alexandra Jiménez, Àlex Monner i Abel Folk, entre altres. Que el càsting sigui tan divers i ple d’actors i personatges coneguts també és un encert, i –normalment– garantia d’èxit. Tot això esta perfectament lligat amb la música del cantautor Joan Dausà, que, tot i que no protagonitza cap relat, repeteix com a encarregat de la banda sonora.
En definitiva, una pel·lícula que no passarà a la història, cosa que tampoc pretén, però que aconsegueix fer-nos passar una bona estona i que ens en quedi un molt bon record. L’amor no sempre tracta de grans relacions ensucrades de parella, sinó també de l’estima a la família, als amics o a un mateix, i Barcelona nit d’hivern ens ho demostra.
Autor: Àlex Oliva
Mataroní de naixement i Terrassenc d'adopció. Administratiu, community manager i estudiant de màrqueting. Com molts, vaig començar a consumir series amb Lost i ja no he parat.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/lalexoliva
- Facebook: https://www.facebook.com/alexoliva86