Sempre m’he declarat un gran admirador de Todd Haynes, em sembla un dels artistes del Hollywood d’avui, em va agradar molt amb Velvet goldmine i encara més a I’m not there, aquell biopic en 6 actes i sis intèrprets diferents sobre Bob Dylan; però quan es decideix retratar la classe mitjana americana, em sembla que ja passa de ser bo a ser un gran director, ja sigui a Far from heaven, amb guió original seu i amb una excel·lent Julianne Moore; quan va adaptar per a la televisió la novel·la de James Cain, Mildred Pierce o en aquesta última adaptació de la novel·la proscrita de Patricia Highsmith, Carol.
Carol va ser la novel·la posterior a l’èxit de Patricia Highsmith portat al cinema per Hitchcook, Estranys en un tren; la temàtica lèsbica va fer que fos rebutjada pels seus editors i finalment va sortir amb el títol canviat (The price of salt) i amb el pseudònim de Claire Morgan i no és fins a finals dels vuitanta quan es reimprimeix amb el títol original i el nom real de l’escriptora. Totes aquestes dificultats i censures van convertir Carol en una novel·la de culte i la seva fama i llegenda van anar creixent.
La novel·la i el film són la història d’un enamorament, d’una gran atracció, la que sent Therese, una fotògrafa (escenògrafa al llibre), quan veu Carol als grans magatzems on treballa per sobreviuere, una dona madura de classe alta i elegància desbordant. A partir d’aquí mil impediments es posaran entre aquesta relació. Haynes repeteix doncs alguns dels temes que li agrada tractar a les pel·lícules: la primera, la tristor i el desconsol de les classes riques i mitjanes americanes, moltes vegades amb vides tedioses i infelices; la segona, la lluita d’una dona contra els convencionalismes de l’època, ho fa a Mildred Pierce amb una relació amb un playboy més jove que ella, a Far from heaven amb el racisme com a rerefons i a Carol amb aquesta relació homosexual absolutament prohibida i l’última, l’hostilitat injusta que aquests personatges tindran pel seu entorn social i familiar més proper. Temes que a Haynes li funcionen com a discurs narratiu i artístic però que també serveixen, encara que ell parli d’èpoques anteriors, per reflexionar sobre avui i sobre les coses que en alguns aspectes no han canviat tant.
L’excel·lent planificació, cap pla hi és sobrer, tots estan rodats amb gran sensibilitat i bellesa i pensats perquè l’espectador es vagi enamorant de les protagonistes a mesura que va avançant la història, el magnífic disseny de producció, la bella fotografia, una gran banda sonora amb cançons de Billie Holiday, Annie Ross o Vince Giordano, i sobretot les embriagadores interpretacions de Cate Blanchett, i Rooney Mara acaben fent de Carol una de les millors pel·lícules de l’any. Una enorme pel·lícula d’un gran director que no para de créixer.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta