Si hi ha un gènere que va marcar la intensitat cinèfila pop de la dècada dels 80 i 90s, aquest és sens dubte la de les buddy movies. Les pel·lícules de col·legues, sorgides als 70 com a resposta al moviment feminista i amb la voluntat de reemplaçar el tradicional romanticisme hollywoodià entre homes i dones, enaltien les virtuts de la camaradaria, per contraposats que fossin els col·legues protagonistes; aquests, majoritàriament policies o detectius (per això el subgènere anomenat buddy cop). Títols imprescindibles com The Blues Brothers, Superdetectiu a Hollywood, Límit 48 hores, Arma letal, Tango i Cash, Danko… ens van fer trempar tant, com que segur que tenen part de causa que molts i moltes que les vam disfrutar de joves hagin acabat opositant per fer-se Mossos.
El gènere si bé no ha desaparegut mai sí que fa anys que és lluny del seu summum. Que les enginyoses i divertides paròdies/homenatges Arma fatal i(2007) i la websèrie Scalletti: Girona connection en siguin els seus millors estandards, ja ho diu tot. Ara, us en fareu més creus, és Disney, sí, aquella productora que tot ho abasta i que té tants bastards detractors com adoradors (ho confesso, sóc creient i he sucumbit a la fe de la malèfica factoria creada per Walt Disney i per això porto sempre el sil·lici posat a l’entrecuix), que ens ha regalat una canònica mostra del gènere, que combina a la perfecció tres elements fonamentals: l’acció, la trama i l’humor. No podem demanar més!
Parlem de Zootropolis (Zootopia), la nova proposta gràfica de Byron Howard i Rich Moore (autors de les rellevants Bolt, Enredados i Trenca Ralph!), que s’inscriu a la tradició, marca de la casa, de narrar a través d’animals antropomòrfics. Com que els temps han canviat -i continuen fent-ho Dylan-, resulta que els protagonistes són una conilleta (novament apostant per un rol femení, felicitats Disney) i una guineu. Més antagònics, impossible. Doncs resulta que la cosa funciona, i molt. Narra l’aventura policial d’aquesta sagàs i tenàs rossegadora menja pastanagues i un cràpula amb bon cor que es veu forçat a ajudar-la a descobrir que coi s’amaga al darrere d’un cas misteriós que fa que els animals que viuen a la ciutat es tornin salvatges; per tant, alterin l’ordre evolutiu que els ha comportat esdevenir éssers civilitzats.
Més que un passatemps competent, Zootropolis esdevé una eficaç pel·lícula, que no sacrifica la història en benefici de la comicitat. I manté aquest equilibri veretebrant escenes hilarants amb el suspens de la trama detectivesca pròpia d’un film noir. La recreació de la ciutat amb tots els seus nuclis urbans diferenciats per races i climes és sublim i la parella protagonista té molt carisma. I com a bona producció que és, cal mencionar els secundaris, autèntics robaescenes: com ara Flash, un ós peresós que resulta ser el funcionari més ràpid del districte; uns llops udoladors que no poden controlar precisament els seus udols; i el mafiós de la ciutat, un Padrí que de ben segur faria somriure al mateix Marlon Brandon.
Definitivament, Disney ha recuperat el pols perdut en el terreny de l’animació. Inspirats per Pixar i per la puixant competència en el sector de l’animació ja porten un reguitzell d’encerts amb propostes tant dispars com Trenca Ralph, Frozen, Big Hero 6 i ara aquesta brillant Zootropolis.
Autor: Jordi Camps
Els Bastards m'acusen de Cahierista. Però jo només combrego amb un Déu, Cronenberg, i a una religió, la Nova Carn