Nick Hornby és un escriptor anglès que ha entrat al món del cinema amb adaptacions delicioses com Alta fidelitat o Un nen gran, també convertida en una sèrie de televisió.
Ara l’escriptor ha guionat, amb l’ajuda de John Crowley, el director, el film Brooklyn, nominada als Oscar 2016, una pel·lícula que barreja amor, nostàlgia i la societat dels anys cinquanta i que està basada en una novel·la de Colm Tóibín.
La trama pivota entre la Irlanda rural d’Enniscorthy i Brooklyn, lloc de descoberta de la protagonista principal, Eilis Lacey, magníficament interpretada per la jove actriu Saoirse Úna Ronan, que s’enamora de Tony Fiorello (Emory Cohen), un actor que ja va fer parlar molt a All is bright (2013) i Beneath the harvest sky (2014) i que aquí interpreta un italoamericà tímid amb esplendor i magnificència.
Més enllà de l’amor, el film obre molts més fronts, com ara el tema tabú de la virginitat, la importància de la religió catòlica entre la comunitat irlandesa i italiana, els trets diferencials de la família, el concepte d’immigració europea als Estats Units i sobretot la irrebatible realitat del canvi que suposa per una persona viure en un altre país i que afecta la seva identitat, fet que el converteix en un semiestranger a la seva terra, per molt que no ho vulgui acceptar.
Brooklyn és un bon film, ja que ens recorda l’època daurada de les pel·lícules romàntiques del Hollywood dels anys quaranta. És bo fer un repàs de Waterloo Bridge (1940), L’estranya passatgera (1942), Breu encontre (1945) o El reloj (1945) per adonar-nos que hem perdut el costum de revisar i recordar aquestes joies, en què la narrativa dels detalls ho és tot i en què els papers de les actrius (Vivien Leigh, Bette Davis, Celia Johnson, Judy Garland) tenien un pes glamurós considerable i que ara encara ens emociona per la seva orfebreria.
Potser el que falla a Brooklyn és l’ús ensucrat d’algunes escenes a càmera lenta, efecte que hauria d’estar prohibit a gairebé tots els casos menys amb John Woo i Sam Peckinpah, esclar, però és una opinió personal i aquí, a Els Bastards, les opinions personals són de summa importància.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo