[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v= cscedJQ3PFU” /]
Música: Get Smart theme – Irving Szathmary
El binomi format per Mel Brooks, mestre absolut de la comèdia, i el guionista Buck Henry (El graduado, Todo por un sueño) havia de funcionar forçosament, per això Get Smart (Superagente 86) és un dels referents humorístics i policials de la dècada dels seixanta. L’intro que us presentem avui és la que es va fer servir entre el 1965 i el 1970, després es farien pel·lícules i una nova versió l’any 1995, sense el ressò i la importància de l’original.
Tot i que sembla senzilla, la careta de presentació va trencar amb tòpics establerts a l’època i va donar un toc fresc i nou al panorama televisiu. Impressionant banda sonora d’Irving Szathmary (he de reconèixer que de vegades la confonc amb la de Perry Mason), i la presència única del personatge principal: Maxwell Smart, interpretat per Don Adams, el detectiu que treballa per l’agència secreta de l’estat CONTROL en la lluita contra KAOS. Maxwell Smart és una barreja entre James Bond i l’inspector Clouseau, amb uns quants tocs de Mortadel·lo i Filemó, sobretot pels instruments que fan servir, menys sofisticats que els d’MI6 i més propers a la TIA. El veiem, en aquesta presentació, travessant els nivells de control per poder entrar a la feina, unes portes robustes i blindades que van fent desaparèixer les lletres al seu pas. Tot el secretisme de CONTROL queda al descobert per la inoperància i la falta de discreció del mateix agent Maxwell. Sort que al costat d’un petit home hi ha una gran dona, i la seva esposa (Barbara Feldon) és alhora també l’agent 99. Get Smart és pur entreteniment que, de tant en tant, no està de més anar recuperant per veure que en les coses senzilles i divertides hi ha la part més important de la vida. Paraula de Bastard.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1