L’actor, director i productor Mel Gibson va néixer el 3 de gener del 1956, a Peekskill, Nova York. Era el sisè d’11 fills nascuts de Hutton i Ann Gibson, catòlics d’ascendència irlandesa. Poc després de l’inici de la guerra del Vietnam, el seu pare es va traslladar amb la seva família a Austràlia per por que cridessin a files els seus fills. Mel va passar la resta de la infància a Sydney, on va assistir al St. Leo’s Catholic College. Va acabar la secundària a l’Asquith Boys High School, a Asquith, Nova Gal·les del Sud, Austràlia.
Després de graduar-se, Gibson dubtava entre ser un xef o un periodista, però va acabar agafant un camí diferent després que la seva germana va presentar una sol·licitud al National Institute of Dramatic Art de Sydney, i va decidir fer una audició. Sense cap experiència en l’actuació, el van acceptar i es va inscriure a l’escola de teatre. No gaire temps després, Gibson va fer el debut teatral amb Romeu i Julieta, i el seu debut a la pantalla en la pel·lícula de baix pressupost Summer city el 1977. Aquell mateix any, Gibson es va unir al Southern Australian Theater Company, on va aparèixer en papers principals en produccions clàssiques, incloent-hi Èdip i Enric IV.
Després de triomfar amb la Southern Australian Theater Company, Mel Gibson va intentar fer el salt a la televisió, va aconseguir un paper a la sèrie australiana The Sullivans (1976-83).
El 1979 és l’any que li canvia la carrera. Aquell any protagonitza Mad Max, una cinta d’un futur postapocalíptic, i també aconsegueix el paper protagonista de Tim, en què interpreta un home amb discapacitat mental que s’enamora. Per aquesta última pel·lícula, Gibson va obtenir el primer Australian Film Institute Award com a millor actor. D’altra banda, Mad Max es va convertir en l’èxit comercial més gran de qualsevol pel·lícula australiana publicada anteriorment, va recaptar més de 100 milions de dòlars a tot el món.
Mel Gibson va rebre el seu segon Premi AFI (una altra vegada com a millor actor) per la seva actuació al drama Gallipoli (1982), de Peter Weir, en què donava vida a un idealista patriòtic durant la Primera Guerra Mundial. Més tard aquell mateix any, va repetir el seu paper com l’heroi vestit de cuir a Mad Max 2, el guerrer de la carretera. La segona col·laboració amb Weir, L’any que vam viure perillosament (1982), va suposar el seu primer paper en un rol romàntic, al costat de Sigourney Weaver.
El 1984 debuta al cinema nord-americà al costat de Sissy Spacek amb Cuando el río crece. La pel·lícula va obtenir quatre nominacions als Oscar. El 1985, Gibson torna a Austràlia per completar la triologia de Mad Max amb la menys reeixida de totes, Mad Max i la cúpula del tro, en què també apareixia la cantant Tina Turner. Aquell mateix any la popularitat de l’actor es va confirmar quan va aparèixer a la portada de la revista People com “l’home viu més sexy”.
Després d’una breu pausa de dos anys, Mel torna a la pantalla amb la taquillera Arma letal (1987), fent el paper de policia volàtil Martin Riggs, al costat de Danny Glover, que interpretava Roger Murtaugh. L’èxit d’aquesta pel·lícula en va inspirar 3 més, Arma letal 2 (1989), Arma letal 3 (1992) i Arma letal 4 (1998), totes amb Glover i Gibson en els papers respectius de poli bo i poli dolent.
El film dirigit per Franco Zeffirelli Hamlet (1990) i protagonitzat per Mel Gibson va suposar la primera pel·lícula produïda per la productora formada per Mel, Icon Productions. Els principis dels anys noranta no van ser gaire bons, professionalment parlant, per Mel Gibson. Air America (1990), Dos pájaros a tiro (1990) o Eternament jove (1992) van ser films molt mal rebuts per la crítica. Aquella mateixa època, el 1993, Mel Gibson decideix fer la seva primera incursió rere les càmeres dirigint El hombre sin rostro, en què també es quedava amb el paper protagonista d’una persona desfigurada per cremades. Amb un bon regust de boca, el 1995 Gibson torna a dirigir amb Braveheart, que va triomfar als Oscar amb 5 estatuetes, entre les quals la de millor film i la de millor director.
A final dels noranta torna a actuar en un grapat de pel·lícules d’acció i thrillers, com ara Rescat (1996), al costat de Rene Russo i Gary Sinise; Conspiración (1997), al costat de Julia Roberts; o Payback (1990). El 2000 és un any en què Mel Gibson apareix a 3 films (The million dolar hotel, El patriota i En què pensen les dones?). El 2004 protagonitza el film d’M. Night Shyamalan Señales.
El 2004 Mel Gibson torna a la direcció amb La pasión de Cristo, en què se centre en les 12 últimes hores de la vida de Jesucrist. Debot catòlic, Gibson va declarar en el seu moment que va ser l’Esperit Sant qui el va dirigir a ell per fer la pel·lícula. La següent incursió en la direcció no la va fer fins al 2006 dirigint Apocalypto, en què aquest cop se centrava en la decadència de la civilització maia.
Poc temps després de filmar La pasión de Cristo, Gibson va ser acusat d’antisemita i racista. El 2006 es va declarar innocent d’un càrrec per haver conduït borratxo, tot i que després va admetre que havia fet comentaris antisemites durant la detenció i va reconèixer obertament la seva batalla amb l’addicció a l’alcohol. Va ser condemnat a tres anys de llibertat condicional, incloent-hi reunions obligatòries a Alcohòlics Anònims.
En un intent de tornar a rellançar la seva carrera com a actor, Mel protagonitza el film de Jodi Foster El castor (2011) en què encarna un depressiu suïcida que s’expressa a través d’un titella. Però el paper no va aconseguir suavitzar la seva imatge i Gibson va tornar al gènere d’acció amb Vacances a l’infern (2012), Machete Kills (2013) i Los mercenarios 3 (2014), en un intent de recuperar el reconeixement que havia tingut al principi de la carrera.
Pel que fa a la seva vida personal, Mel Gibson es va casar el 1980 amb Robyn Moore, amb qui va tenir 7 fills just abans de sol·licitar el divorci el 2009. Poc després de començar el procés de divorci, Gibson va començar a sortir amb la cantant Oksana Grigorieva. La parella va tenir el primer fill poc abans de separar-se el 2010.
Poc després de la separació, Mel va ser investigat per violència de gènere. Gibson va admetre haver pegat un sol cop amb la mà oberta, però va negar que ho hagués fet més cops. Durant el judici el 2011, Gibson va ser condemnat a tres anys de llibertat condicional, un any de teràpia contra la violència domèstica i servei a la comunitat, a més de diverses multes. Com a resultat, Gibson va ser denunciat pels seus col·legues de Hollywood i l’agència que el representava, William Morris Endeavor Entertainment, el va abandonar.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats