Últimament s’ha trencat aquella vella broma que deia que el cinema espanyol produeix un 33% de pel·lícules sobre obrers a l’atur, un 33% sobre prostitutes i un 33 % sobre la Guerra Civil; des del cinema de gènere (sobretot el terror, el thriller i el cinema negre) han sorgit propostes interessants que han ajudat a trencar aquesta distribució hiperbòlica. Tots tenim al cap la saga REC, El orfanato, No habrá paz para los malvados, Celda 211, Grupo 7, La isla mínima o El niño i ara arriba Cien años de perdón, del català Daniel Calparsoro.
A Calparsoro sempre li he reconegut l’atreviment, no gaires directors de l’Estat s’haurien atrevit a dirigir una pel·lícula bèl·lica com Guerreros l’any 2002, ni a debutar en el llargmetratge amb la prometedora i argumentalment agosarada Salto al vacío. Avui s’ha atrevit amb un thriller d’atracaments que sobrepassa el mateix gènere.
La història arrenca quan un grup d’homes armats entren al banc de València per fer-hi un atracament, tenen un molt bon pla per escapar-se, però la pluja que cau aquell dia impedeix que el puguin aplicar. És llavors quan les forces de l’Estat hi intervenen, els dubtes assalten els atracadors i anem descobrint que aquell no era un atracament convencional. La pel·lícula té a partir d’aquell moment l’habilitat de transcendir el thriller i ens va endinsant cap a una crítica del poder, la corrupció, les clavegueres de l’Estat i l’ús en benefici propi que fa el govern de les agències i de les forces i cossos de seguretat.
Som davant d’un film que entreté, colpeix i critica amb la mateixa solvència, una història dinàmica que avança a través de les imatges dels personatges en moviment constant dins dels grans espais que amb molta habilitat filma Josu Inchaustegui, però sobretot avança gràcies a les excel·lents interpretacions de l’argentí Rodrigo de la Serna, del gran Luis Tosar, del cada vegada millor Raúl Arévalo i de la sorprenent Patricia Vico.
Una bona sorpresa, i una altra mostra que el cinema negre i el thriller a l’Estat espanyol estan en un bon moment, en el millor moment.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta