Louder than bombs (El amor es más fuerte que las bombas) és una pel·lícula que està passant massa desapercebuda aquests dies, dic massa, perquè m’ha semblat més que interessant i cal reivindicar-la. La cinta és la primera que el director noruec Joachim Trier dirigeix en anglès i també és la primera amb què pot dirigir actors consagrats com ara la magnífica Isabelle Hupert, el gran Gabriel Byrne i el ja consolidat Jesse Eisenberg.
Ens parla de la família Reed, una família que es torna a reunir tres anys després de la mort de la seva mare i esposa Carol (Isabelle Hupert), una reconeguda fotògrafa de guerra. Una exposició retrospectiva de la seva obra fa que el fill gran torni a casa. Hi haurà de passar uns dies amb el seu pare i el seu germà adolescent i d’aquesta convivència es veuran les diferents maneres que els tres personatges han viscut l’absència de la mare. Gene (Gabriel Byrne), el pare, intenta refer la vida amb altres persones mentre intenta redreçar la relació amb el seu fill Conrad (Devin Druid), un adolescent que suporta el trànsit cap a l’edat adulta havent de superar la pèrdua de la mare i amb una falta de carisma que li dificulta la relació amb els companys d’institut, mentrestant el fill gran, Jonah (Jesse Eisenberg), amaga una insatisfacció darrere d’una relació i un estatus laboral aparentment perfectes. Tots pateixen.
El amor es más fuerte que las bombas és, doncs, un drama que destaca no tant per la història que explica sinó per la manera com se’ns explica; ho fa amb un relat fragmentat que es va unint, una mena de puzzle en què cada peça és diferent: una pot ser un flashback, l’altra un somni, la següent un conte escrit, després un pensament a través d’un text aliè… i a partir d’aquí és l’espectador qui conforma la història i entén i construeix els personatges.
Tot i que l’argument pot semblar, i potser ho és, previsible, a vegades al cinema, la literatura i l’art en general, no és tant important el que s’explica , sinó l’estil, i en aquest cas és un estil pulcre, auster i precís, d’un director que narra tractant l’espectador com algú prou intel·ligent per valorar el que la pantalla li explica. Louder than bombs, una sorpresa que volíem reivindicar des d’aquí.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta