Menú de navegació+

‘The Gift’, un regal enverinat

Publicat el 22 març, 2016 per a Cinema |

A+ | a-

the-gift-el-regalo-joel-edgerton-jason-bateman-rebecca-hall-els-bastards-critica-peliculaJoel Edgerton (1974) és un actor australià especialista en rols secundaris a Hollywood. El vam sofrir, fins i tot, a les innombrables preqüeles de Star Wars. El seu moment de glòria arribà amb Warrior el 2011 en un duel, literal, amb el gran Tom Hardy. Però Joel s’ha fet gran i tot i que continua fent papers foscos, tapat sovint per les grans estrelles del moment, ara té inquietuds noves. Així és com va aconseguir tirar endavant un projecte ben inquietant, The gift (El regalo a les nostres cartelleres). Edgerton n’és el guionista, director, productor i actor principal, paper amb què va guanyar el premi a Sitges l’any passat.

the-gift-el-regalo-joel-edgerton-jason-bateman-rebecca-hall-els-bastards-critica-pelicula

El guió meritori de l’australià parteix d’una base amb què molts ens sentim identificats. Què passa quan entrem en una botiga i ens trobem un antic company d’escola? La seva presència, en certa manera, ens incomoda. El saludem i deixem anar dues o tres frases de compromís per sortir del pas. Al film la tensió va creixent de manera imparable quan l’amic insisteix a quedar amb nosaltres, apareix cada vegada més per casa sense avisar, ens deixa regals i el seu comportament ─tots intuïm que amaga alguna cosa─ provoca una gran crisi de la parella protagonista. L’espectador i la parella compartim la nostra paranoia ─hi ha una escena hitchcockiana sublim rodada a la dutxa─ i ens inquietem a mesura que avança el metratge.

S’ha de dir que el protagonista que interpreta Jason Batemanl’amic teòricament assetjat, és un imbècil insofrible, un fatxenda que des del primer minut ja es mereix que algú li trenqui li cara. Però no em feu parlar més…

Al final, rere la història, hi ha un secret inconfessable, i és tan inconfessable que us quedareu amb les ganes de saber-lo.

El gran mèrit de l’amic Edgerton és que no necessita ni escenes d’acció, ni fer experiments postmoderns, ni una banda sonora estrident, ni recrear-se en el clímax per aconseguir un film rodó. Com diria el Yoda Laporta, «que n’aprenguin».

8/10

the-hateful-eight-poster
Lluís Simon

Autor: Lluís Simon

Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.