L’aposta d’NBC per aquesta midseason ha estat unir Jennifer Lopez, Ray Liotta, el director Barry Levinson i el guionista Adi Hasak en una sèrie policial amb Nova York com a teló de fons. A priori la proposta és interessant pels seguidors del gènere, però em sap greu dir que no passa de ser una sèrie entretinguda que no s’inscriurà als annals serièfils.
Ens trobem un grup policial articulat al voltant del tinent Wozniak (Liotta), un policia veterà a punt de jubilar-se que actua com a líder d’una brigada policial que té contactes i negocis freqüents amb les bandes de delinqüents de la zona. Wozniak i els seus policies subalterns van trampejant amb les bandes, cobren suborns i comissions alhora que mantenen el barri relativament tranquil. Una de les policies, Harlee Santos (Jennifer Lopez), es veu sorpresa per l’FBI en ple cobrament d’un suborn a un corredor d’apostes i aquest braç de la policia farà que Santos es converteixi en una confident. Wozniak sabrà aviat que té un delator entre ells i buscarà desesperadament saber qui és. A partir de llavors aquesta recerca, la investigació federal, les vides personals de molts d’ells i el dia a dia de la policia, seran les trames de la sèrie.
El problema i la virtut de Shades of blue, una sèrie molt influenciada pels thrillers policials dels vuitanta, és que tracta temes molt mostrats pel cinema negre; hem vist confidents com ara Belmondo a El confident, de Melville, Sean Penn a El clan dels irlandesos, Matt Damon a Infiltrats, o Robert Mitchum a The friends of Edie Coyle i la història ja ens la sabem de memòria. Tenim molts policies corruptes com a referents: Harvey Keitel i Nicolage Cage a El tinent corrupte (Bad lieutenant), Denzel Washington a Training day: dia d’entrenament, Welles a Sed de mal o tots els companys d’Al Pacino a Serpico i el que ens pot aportar Wosniak i la resta és previsible si estem avesats a aquestes històries. Però el fet que Shades of blue se situï en el lloc comú del cinema negre que no és cap altre que les relacions corruptes entre política, policia i criminalitat, sumat a l’evidència que està rodada amb habilitat i interpretada de manera correcta sobretot per Lopez i Liotta, la converteix en un producte estàndard digne i en un divertiment per als amants del gènere, potser decep les expectatives altes que havia despertat, però és una sèrie que entreté, que ja és més del que fan moltes altres.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta