Andrés Arturo García Menéndez va néixer a Regla, municipi de l’Havana, Cuba, el 12 d’abril del 1956. Durant el part, el seu germà bessó va morir. Amb 5 anys es va veure obligat a exiliar-se a Miami amb la seva família ─el pare, advocat i terratinent, la mare, professora d’anglès, i els seus dos germans grans─ per culpa del règim de Fidel Castro i la seva política d’expropiació de terres de mans privades. Amb uns primers anys molt durs, la família tira endavant gràcies a l’esforç del pare, que després de treballar durant molt de temps en qualsevol feina que li oferissin, aconsegueix fundar una de les companyies de perfums més importants de l’època.
Mentre era alumne de l’institut de Miami Beach, on també estudiava Mickey Rourke, Andy destacava a l’equip de bàsquet, cosa que li pronosticava un futur molt favorable en el terreny esportiu, però després d’una mononucleosi i una hepatitis, que va fer que digués adéu a la carrera esportiva, va decidir provar sort al cinema.
Va estudiar interpretació a la Universitat de Florida i, quan va acabar els estudis, va marxar a Hollywood disposat a triomfar. Però tots els començaments són difícils i, després d’alguna aparició en alguna sèrie de televisió i el debut al cinema amb el film Guaguasi (Jorge Ulla, 1983), en què fa una aparició esporàdica, només aconseguia papers insignificants. El paper més destacable és l’aparició al primer capítol de Canción triste de Hill Street com a membre d’una banda. Com que tenia molt de temps lliure per falta d’oportunitats, Garcia comença a escriure guions. El 1981, amb 25 anys, Andy es casa amb la cubana Marivi Lorido Garcia, amb qui tindrà quatre fills.
La segona meitat dels anys vuitanta comencen a ser propícia per a Andy Garcia. Després d’intervenir a Trucada a un reporter (Phillip Borsos, 1985), al costat de Kurt Russell i Mariel Hemingway, pot mostrar tot el seu potencial com a capo de la droga a 8 millones de maneras de morir (Hal Ashby, 1986). A l’any següent Brian de Palma li canvia la carrera quan l’escull pel paper de Geroge Stone a Els intocables d’Eliot Ness. Sean Connery, Kevin Costner i Robert de Niro van ser els qui es van emportar la glòria, però Andy García també va quedar en la memòria dels aficionats al cinema.
Després d’això li comencen a arribar papers protagonistes. El primer, Ruleta americana, li arriba gràcies al director Maurice Hatton el 1988 per, tot seguit l’any següent, coprotagonitzar el film, juntament amb Michael Douglas, Black rain, dirigida per Ridley Scott. Que Francis Ford Coppola el triés per encarnar Vincent Mancini, el fill il·legítim de Sonny Corleone, a El padrí III (1990) li va suposar, per fi, l’atenció de la crítica i la nominació als Globus d’Or i l’Oscar com a millor actor secundari.
La coescriptura del guió d’Assumptes bruts (Mike Figgis, 1990), en què també fa de protagonista al costat de Richard Gere, Heroi per accident (Stephen Frears, 1992), Jennifer 8 (Bruce Robinson, 1992), Coses per fer a Denver quan ets mort (Gary Fleder, 1995) o La nit cau sobre Manhattan (Sidney Lumet, 1996) són alguns dels films destacats de la seva carrera durant la dècada dels noranta. En aquest temps aconsegueix debutar en la direcció amb Cachao… como su ritmo no hay dos (1993), un documental sobre Israel Cachao López, un compositor i baixista cubà de mambo. El disc, basat en el film i que també va produir Andy Garcia, va estar nominat a un Grammy
El fet que algunes de les crítiques als films anteriors no fossin gaire bones, tot i que mai va perdre el respecte de la crítica i el públic, va fer que Andy Garcia anés caient en l’oblit. No va ser fins al 2001 que Steven Soderbergh el rescata perquè sigui el pobre incaut que cau en l’estafa de George Clooney i Brad Pitt a Ocean’s eleven. Tres anys més tard tornaria a repetir el paper a Ocean’s twelve.
Després d’Ocean’s twelve Andy Garcia sembla que perd ganxo a l’hora d’encapçalar cartells i, avorrit per la falta d’oportunitats, aconsegueix posar en marxa el finançament de La ciutat perduda (2005). El seu debut com a director de llargmetratges és un homenatge a Cuba amb guió d’un altre il·lustre cubà exiliat, Guillermo Cabrera Infante. També ha dirigit un episodi de la sèrie Caso abierto i, actualment, està intentant tirar endavant el seu segon llargmetratge, Hemingway & Fuentes, al voltant de la relació entre Ernest Hemingway i el pesacdor Gregorio Fuentes, que va inspirar el primer per escriure El vell i el mar. De moment ha fitxat Anthony Hopkins perquè encarni l’escriptor i Annette Bening com a esposa de Hemingway, mentre que Andy es reserva el paper de Fuentes per a ell mateix. També aquest any apareixerà a quatre pel·lícules: The true memoirs of an international assassin (Jeff Wadlow), Headlock (Mark Polish), Cazafantasmas III (Paul Feig), Max Steel (Stewart Hendler) i, el 2017, Geostorm (Dean Devlin).
Cuba ha estat sempre dins d’Andy Garcia ─encara toca els bongos en concerts que fa a Los Angeles─ i el final del bloqueig i l’acostament americà a la Cuba castrista l’ha fet enfadar molt: «Qualsevol ajuda que es doni a Cuba en realitat s’està donant al govern cubà, és a dir, al règim castrista i a la seva repressió.»
O sigui que ja ho veieu, tot i que potser no se sent a parlar gaire d’Andy Garcia, s’ha de reconèixer que és una persona que no para quieta gaire temps. En total, comptant les que encara han d’arribar, ja ha tingut 82 aparicions, tant en sèries com en pel·lícules: això toca a 1,4 pel·lícules l’any. A veure si les grans estrelles hollywoodianes poden dir el mateix.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats