[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=Oq9Bg_CqODQ” /]
Intro ben senzilla i alhora explicativa. Veiem els famosos bobbies de la policia anglesa, símbol de l’honestedat i que sempre se’ns ha venut que són la policia del poble, estimada i respectada. Molt lluny de la ficció, o la realitat, que ens plantegen. Entre totes les siluetes, només hi apareix la figura d’una dona, la protagonista de la història. De la mateixa manera com passa a la intro, l’aparició de la dona al món policial era una realitat solitària a la dècada dels cinquanta, gràcies a la primera que va demostrar que podien fer la feina igual ─de bé i de malament─ que els homes, van tenir continuïtat al cos policial. A més de la demostració de capacitats detectivesques, la protagonista també haurà de suportar les bromes sobre els estereotips femenins, a vegades pejoratius, tant a la feina com a la vida quotidiana, dominada per un patriarcat religiós. Curiosament el màxim aliat que té la detectiu Gina Dawson és el seu pare.
Tres temporades d’aquesta sèrie de la BBC creada per Dominique Moloney i construïda per ser vista en família de manera ràpida i sense haver d’esperar gaire. Cada temporada dura cinc capítols i s’emetien a la cadena britànica diàriament i consecutiva. Les dues primeres van ser interpretades per Jennie Jacques, a la tercera li va agafar el relleu Claudia Jessie. A més de comprovar que, per desgràcia, les reivindicacions d’igualtat continuen sent les mateixes, és a dir que no s’han solucionat, també podem gaudir d’una bona sèrie policial, els casos no són excessivament complicats i mantenen l’interès i el misteri propi dels grans referents anglosaxons com Arthur Conan Doyle.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1