Ens agraden els clàssics, no hi podem fer més, i també ens agrada el misteri, per tant estem obligats que ens fascini tot el que envolta Agatha Christie (1890-1976). La qualitat de les novel·les policíaques de l’escriptora britànica no seré jo qui l’expliqui en aquest moment, perquè el millor que podeu fer és agafar qualsevol de les seves obres i endinsar-vos en el fascinant món de la investigació. Les seves novel·les es podrien diferenciar en tres grans grups: un de petit que és l’aventura cap el gènere romàntic amb el pseudònim de Mary Westmacott, el segon inclou les històries amb detectius i 
investigadors com a protagonistes (Poirot, Marple i els Beresford) i el tercer, les trames obertes misterioses i amb personatges inèdits. La història més famosa d’aquest darrer grup és Els deu negrets ( Ten little niggers), publicada l’any 1939 i que explicava la reunió de deu persones en una casa aïllada, tots convidats per un amfitrió misteriós, que anaven morint tal com relatava la cançó infantil Ten little niggers, que dóna nom al llibre. A la versió americana, el títol de la novel·la es va transformar i la van anomenar And then there were none i van canviar els negres per indis. Aquest any passat la BBC ha decidit fer-ne una versió televisiva, per commemorar el 125è aniversari del naixement de l’escriptora, i la cançó parla dels deu soldadets, la qüestió és intentar ser políticament correctes.
And then there were none, de la BBC, consta de tres capítols, de gairebé una hora de durada cadascun, està dirigida per Graig Viveiros (Ghosted, The liability) i barreja al repartiment actors consagrats, com ara Charles Dance, Sam Neill o Miranda Richardson, i d’altres de més desconeguts pel públic de fora de les illes britàniques, com ara Maeve Dermody i Aidan Turner, que aconsegueixen fer ombra a les velles glòries.
Com és habitual a les sèries de la BBC la posada en escena, l’ambientació, els decorats i el vestuari són d’un nivell sublim, sobretot les escenes interiors, en què es filma un teatre televisiu digne i que hauria de mirar l’amic Tarantino, a veure si així no es torna a equivocar quan fa el teatre cinematogràfic de The hateful eight. A l’últim film en Quentin intenta fer una escena a l’estil d’Agatha Christie, quan el personatge de Samuel L. Jackson, emulant Poirot, revelarà qui és l’assassí del grup.
A And then there were none, a més de l’escenificació, el nivell interpretatiu proporciona la credibilitat necessària per entrar de ple dins d’una trama trepidant, llàstima que el ritme i els flashbacks no estan al nivell desitjat i provoquen que el misteri es difumini i l’expectació baixi. Tot i això, la resolució és adient i l’homenatge que volien fer a l’escriptora és molt digne.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1