Des de que el 2009 Guy Ritchie va decidir fer una revisió més actualitzada i moderna del detectiu Sherlock Holmes, que hi ha una tendència a l’hora de revisar els clàssics de la literatura. Ara li ha tocat el torn a Mary Shelley i a la seva obra més famosa, Frankenstein o el Prometeu modern. I per fer-ho han decidit encarregar la direcció a Paul McGuigan, que ja havia dirigit uns quants episodis de la sèrie britànica Sherlock.
En aquesta nova versió el director se centra en Igor, l’ajudant fidel del doctor Victor Frankenstein. Igor és un pobre desgraciat que s’ha de veure vexat diàriament al circ on treballa, mentre a les estones lliure aprofita per sospirar pel seu amor, una acròbata del circ, i cultivar la ment estudiant l’anatomia humana. Quan un dia Lorelei, l’acròbata per qui suspira Igor, té un accident i ell la salva, el doctor Frankenstein es fixa en ell i li ofereix una feina com a ajudant. A partir d’aquí, anirem coneixent, a través d’Igor, la vida i l’ambició del jove doctor.
I fins aquí el que hauria pogut ser una revisió del mite de Frankenstein ambiciosa, ja que a partir d’aquest moment entrem en una espiral de tòpics i d’elements sobradament coneguts de la història. Max Landis, guionista de Chronicle (2012) i American ultra (2015), aquest cop no s’atreveix a canviar gaire la història clàssica de Shelley i l’únic que hi aporta és l’antítesi del doctor Frankenstein, el personatge de l’inspector Turpin, un inspector de policia fervorosament creient i obsessionat amb Víctor Frankenstein, a qui considera un blasfem.
Amb tots aquests elements, l’únic que us pot arreglar la pel·lícula és el treball dels actors, i en especial el d’Andrew Scott, que dóna vida a l’inspector Turpin. En el paper de Victor Frankenstein tenim James McAvoy i, el per mi sobrevalorat Daniel Radclife, dóna vida al fidel Igor. A més, la mà dels Sherlock, tant la versió de Guy Ritchie com la sèrie britànica, és molt allargada i més d’un no podrà deixar de veure-hi similituds en moltes escenes de la pel·lícula. El resultat final, un film pla, que no suporta una segona revisió i que en els pocs 109 minuts que dura se’ns fa llarga.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats