Anys enrere ho teníem fàcil a l’hora de classificar els festivals de cinema, només calia veure a quin tipus de crítics, o xarlatans que escriuen en qualsevol blog, anaven destinats. Així doncs, el festival de Sitges (i després l’Acocollona’t) era per als bastards, Venècia per als rarets, Sant Sebastià per als gastrònoms i Canes per als cahieristes. Els temps canvien tan ràpidament que si féssim una fotografia actual de qualsevol d’aquests festivals ens seria difícil buscar-hi l’àlbum adequat. L’evolució del cinema ha comportat relacions ben estranyes, com ara que Els Bastards votessin com a millor pel·lícula de l’any Los descendientes o que crítics cahieristes defensessin Star Wars VII. Ja ho veieu! No sabem on som! S’han perdut els criteris rígids de l’antigor i la crítica líquida ens regala opinions contradictòries i la pèrdua de valors cinematogràfics, que semblava que eren universals.
Canes comença a ser un festival per als bastards. L’any passat sagnaven mans a la projecció de Mad Max: fury road, i el jurat estava format pels germans Coen i Guillermo del Toro, entre d’altres. Per tant el virus bastard es va 
introduint als temples cahieristes amb força, il·lusió i de manera imparable. El festival arriba a la seixanta-novena edició i, a més de ser l’any més llaminer, continuen caminant cap al seny bastard. El president del jurat serà George Miller, el pare de Mad Max, i entre els projectes seleccionats a la secció oficial i a concurs, hi conflueixen directors que apareixen sempre a les llistes de millors films d’Els Bastards. Des del veterà Paul Verhoeven, a qui sempre agrairem Total recall i Robocop, passant pel sud-coreà Chan-Wook Park (Old boy, Stoker), Xavier Dolan (Mommy) i Nicolas Winding Refn (Drive, Only God forgives), com a directors més destacats per un servidor. No puc deixar, però, d’esmentar Jeff Nichols, que ens va sorprendre amb Take shelter i enamorar amb Mud, que a més estrena aquest any dos films de temàtica ben diferent, Loving, que presenta a Canes, i Midnight special, que va anar al festival de Venècia.
També hi apareixen, a la llista de directors a competició, els sospitosos habituals de Canes: Olivier Assayas, els germans Dardene, Pedro Almodóvar, Ken Loach i Albert Serra, aquest últim no serà a la secció oficial, però no se li pot negar el mèrit de tornar a participar al festival per tercera vegada. Ho veieu? Un bastard que no carrega contra en Serra. El que us deia, els pols es van tocant…
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1