Alicia Cristiano Foster va néixer a Los Angeles, Califòrnia, el 19 de novembre del 1962. Filla d’Evelyn Brandy Ella i Lucius Foster Fisher III, que els va abandonar tan bon punt va néixer Jodie, és la menor de quatre germans.
Nena precoç i superdotada, va començar a parlar als 9 mesos i als tres anys ja havia après a llegir de manera autodidacta. Això li va permetre començar una carrera com a actriu en un anunci de noia Coppertone, una icònica marca de bronzejat
Tot i no haver estudiat mai interpretació, es va tirar de caps al món de l’espectacle el 1968 quan va ser escollida per aparèixer a la telesèrie Mayberry RFD, en què el seu germà Buddy era un dels actors. A partir de llavors, Jodie encetaria una carrera professional com a actriu infantil, sempre acompanyada de la seva mare, que li feia de representat.
Després d’anar apareixent a diferents sèries, entre elles Bonanza o Ironside, per citar les més conegudes a casa nostra, el 1972 Foster debuta al cinema amb la producció de Disney Napoleón y Samantha, al costat de Michael Douglas.
Però no va ser fins 4 anys més tard, amb 12 anyets, i després de moltes aparicions en sèries i alguna que altra pel·lícula, que no li arriba el reconeixement tant de la crítica com de la indústria. El 1976 Martin Scorsese l’escull per encarnar Iris, una jove prostituta convertida en l’obsessió de Travis, interpretat per un Robert de Niro ─en més bon estat de gràcia que no pas ara─, a Taxi driver. Aquesta no era la primera col·laboració que feia amb Scorsese, ja que el 1974 tots dos havien coincidit a Alícia ja no viu aquí.
El fet que el seu treball a Taxi driver li valgués guanyar el premi Bafta a la millor interpretació i la nominació als Oscar i als Globus d’Or en la mateixa categoria, li va suposar un augment de propostes, entre les quals destaquen Dies d’adolescència (Foxes, Adrian Lyne, 1980) i Un divendres boig (Robert Kaylor, 1977), film per al qual va tornar a estar nominada als Globus d’Or.
Incòmoda amb la creixent popularitat que agafava i amb moltes inquietuds intel·lectuals, Foster es matricula a la Universitat de Yale. Sense deixar-se intimidar per la fama d’universitat rigorosa i exigent, Foster estudia literatura anglesa, de la qual es graduaria Magna Cum Laude, i també en cursos superiors de francès. Però el 1981 John Hinckley Jr. estronca el somni de Jodie de passar una temporada tranquil·la. Enamorat d’ella després de veure-la a Taxi driver, el pertorbat Hinckley va disparar al president Ronald Reagan per tal de cridar l’atenció de l’actriu.
Després de graduar-se a la universitat, Jodie torna a centrar-se en l’actuació i, el 1988, Jonathan Kaplan l’escull per encarnar la supervivent d’una violació, Sarah Tobias, a Acusats, paper que li va suposar guanyar el primer Oscar i Globus d’Or i proclamar-se com una de les actrius més ben considerades de Hollywood.
El següent paper més destacat que va fer va ser el de Clarice Starling a El silenci dels anyells (Jonathan Demme, 1991), en què interpretava una jova agent de l’FBI en persecució d’un assassí caníbal. En aquesta cinta va formar parella amb Anthony Hopkins en el paper d’Hannibal Lecter. El silenci dels anyells va guanyar l’Oscar a millor actriu, actor, director, pel·lícula i guió adaptat. També Jodie Foster va guanyar el Globus d’Or i el Bafta per aquest film.
Gràcies a l’estabilitat econòmica i professional que tenia, el 1991 fa el seu debut en la direcció amb El petit Tate, film que va aconseguir els aplaudiments generalitzats de la crítica. Amb anterioritat, el 1988, ja havia dirigit un episodi de la sèrie Cuentos desde la oscuridad. Més endavant va dirigir A casa per vacances (1995) i El castor (2011), amb qui torna a coincidir amb Mel Gibson després que tots dos es posessin sotes les ordres de Richard Donner a Maverick (1994). Nell (Michael Apted, 1994), Contact (Robert Zemeckis, 1997), L’habitació del pànic (David Fincher, 2002) o Plan oculto (Spike Lee, 2006) són altres films destacats de la seva filmografia.
Tot i que la seva última aparició com a actriu va ser a la cinta de ciència-ficció Elysium, de Neill Blomkamp, el 2013, no ha estat parada des de llavors. La direcció d’un capítol de la segona temporada de House of cards el 2014 i dos episodis d’Orange is the new black l’han mantingut força ocupada. A més, actualment presenta Money monster al festival de Canes, una pel·lícula sobre una estrella de televisió que es converteix en un guru de Wall Street, amb els actors Julia Roberts i George Clooney.
Durant la cerimònia d’entrega dels Globus d’Or del 2013, en el discurs que fa quan rep el premi Cecil B. DeMille, manifesta públicament la seva homosexualitat i agraeix el suport de la seva exparella, la productora Cydney Bernard. En el mateix discurs Jodie també reconeix que ella i Cydney havien estat cuidant dos fills dels quals mai s’ha sabut la paternitat. Actualment Jodie Foster esta casada amb la fotògrafa Alexandra Hedison.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats