Per tots aquells que van sentir la curiositat, l’any 2009, de veure a la gran pantalla Sasha Grey fent una pel·lícula que no fos pornogràfica, és a dir, que van gaudir de l’experiment de Steve Soderbergh anomenat The girlfriend experience, descobriran que la sèrie que té el mateix nom és allò que ara s’anomena una preqüela. Al film original acompanyàvem la Chelsea, prostituta de luxe, en el seu dia a dia habitual, mentre es convertia en la xicota per hores d’una quantitat d’homes ben diversos amb una única cosa en comú, l’excés de diners que tenien a la butxaca.
La sèrie consta de 13 capítols d’uns vint minuts de durada, tot i que vegeu a la línia temporal del reproductor que arriba a la mitja hora, no en feu cas, si descomptem el resum dels capítols anteriors, els títols de crèdit finals, l’avançament del proper i alguna explicació del capítol per part dels directors, ens queden vint minuts pelats, i això que no hi ha la mà de Simeone al darrere, perquè si no, amb prou feines arribaríem als deu. Val més que em centri: The girlfriend experience està dirigida per Lodge Kerrigan (Keane, 2004) i Amy Seimetz, que van combinant la direcció sense que es noti el canvi ni en l’estètica, ni en la mirada i ens facilita la construcció d’una història com si fos una sola pel·lícula. Cal dir que està brillantment dirigida, amb plans sobris, escenes de sexe ben construïdes i la capacitat de mantenir el suspens de les trames secundàries, que a priori semblarien menors, però que van guanyant protagonisme a mesura que avança la sèrie. Hi ajuda molt, a fer que tot funcioni a la perfecció, l’actriu Riley Keough, que interpreta la Cristine/Chelsea, una jove estudiant de dret que fa de becària en un bufet d’advocats important a la ciutat de Chicago i que, per poder pagar el lloguer i els estudis, es deixa enredar per convertir-se en una noia de companyia, bàsicament d’homes madurs, rics i avorrits, que no saben què fer-ne, de tants diners. El que comença com un sobresou es va transformant en una màquina de fer diners, però també en unes despeses cada vegada més grans i algunes complicacions en l’àmbit relacional i laboral.
En el procés creatiu d’aquest article ─sí amics, les coses que escrivim les pensem abans encara que no ho sembli─ vaig descobrir que hi havia massa fronts oberts per poder explicar la sèrie. El més senzill és el que he fet fins ara, donar quatre referents de l’origen i explicar-ne per sobre l’argument. Tot el demés és massa complex en aquest format amb què us escric. S’ha de veure per adonar-se d’aspectes tan transcendents com les relacions de poder, l’amor, la soledat, la recerca de la felicitat i tots aquest tòpics que encara que ho siguin, no vol dir que siguin qüestions menors. Tot i que és fàcil enlluernar-nos en les escenes sexuals, el que realment enganxa de The girlfriend experience és l’ús que es fa del sexe, ja sigui per extorsionar, per guanyar poder o per passar-s’ho bé, i de totes les maneres de mirar una de les reaccions fisiològiques més habituals dels humans i que encara té tants tabús.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1