Menú de navegació+

Starks Anonymous: The Meeting (Got 6×03)

Publicat el 11 maig, 2016 per a Game of thrones, Sèries |

A+ | a-

Fa trenta anys que Jon Snow va marxar de Castle Black amb un profètic “my watch is ended”. Avui els Stark es retroben en una sala fosca i anònima. Són persones malaltes. Necessiten ajuda.

Programador de recuperació

– Benvinguts. Sé que sou éssers tormentats per les vostres pròpies circumstàncies i per l’addicció a un cognom i a un llinatge que us han destruït la vida. Voleu dir que no en feu un gra massa?

 

game-of-thrones-juego-de-tronos-ned-stark-els-bastards-critica-serie-hboJon:

– Parla per tu. A mi em van matar a traïdoria els meus propis soldats. En el més enllà no hi havia ni cel ni infern ni set verges que m’esperessin. Em van ressuscitar, vaig penjar els meus assassins, vaig salvar els salvatges del nord, vaig acabar amb l’exèrcit dels morts vivents, vaig cavalcar cap al sud, vaig matar en Ramsay, vaig rescatar la Sansa, vaig recuperar Winterfell, vaig torturar en Greyjoy quan resultava que ja era bon noi (ningú em va avisar) i a la Daenerys ni la vaig tocar perquè al final deien que era cosina meva. I el pitjor de tot, vaig ser el padrí a les noces d’en Sam. Supereu això.

game-of-thrones-juego-de-tronos-ned-stark-els-bastards-critica-serie-hboArya:

– Ostres Jon, ho sento. Però trobo que vas ser afortunat. Jo vaig ser capturada pels Lannister i després per l’animal d’en Sandor Clegane. Vaig veure les noces roges. Un suposat amic em va arrossegar cap a la secta més destructiva que us pogueu imaginar. Em van treure els ulls, em van torturar fins que vaig aprendre a lluitar cega, vaig demanar almoina al carrer, vaig matar innocents, vaig ser humilada de forma constant, físicament i psicològicament. Em vam fer oblidar el meu nom, els meus orígens i la meva missió; però els cabrons no ho van aconseguir. Vaig perseguir i matar un per un i lentament tots els fills de puta traidors que van provocar la mort del nostre pare i d’en Robb. Supereu això.

game-of-thrones-juego-de-tronos-ned-stark-els-bastards-critica-serie-hboSansa:

– Això no és res, ho sento Arya. Després de casar-me amb l’Adolf Joffrey Lannister, que va tallar el cap del nostre estimat just davant meu; em vaig enamorar d’un gai i em van lliurar primer a un nan borratxo, després a un cosí profundament imbècil, i finalment amb falses promeses a en Ramsay. Em va violar, em va torturar i em va fer coses que no m’atreveixo a explicar. Vaig haver de ser rescatada pel nostre pitjor traidor, el pudent d’en Theon. Vaig córrer món amb un cavaller transvestit que es feia dia Brianne. Vaig anar al nord per trobar-te, Jon, i havies fugit. Vaig vagar pels regnes durant anys, sempre amagada, sempre terroritzada i finalment Petyr Baelish em va tornar a trobar (plors)… Supereu això.

game-of-thrones-juego-de-tronos-ned-stark-els-bastards-critica-serie-hboBran:

– Crec que ha estat afortunada Sansa. Com recordareu en Jaime em va empènyer en els murs de Winterfell. No vaig poder caminar mai més; Theon va matar dos nens perquè no em va trobar; em vaig arrossegar amb en Hodor per tot el nord fins creuar el mur dues vegades. Durant la cinquena temporada no vaig sortir en cap episodi. Abans, vaig haver d’abandonar el meu germà a mig camí i vaig veure com autèntics morts vivents mataven el meu salvadors. Em vaig lliurar a un avi boig de mil anys que em va fer anar endavant i endarrera en el temps descobrint un actor infecte interpretant el paper de Ned Stark… Supereu això.

Rickon

Bé. Jo no sóc ningú. Supereu això…

Lluís Simon

Autor: Lluís Simon

Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.