Jon és el cap de vendes de Westeros Ltd. Company a la zona nord. Ningú més hi vol anar. Carda molta fred (citant els clàssics). Es va estar tres dies sense respondre el mòbil, com si realment estigués mort el molt cabró. Resulta que es va agafar uns dies d’”excedència” involuntària si és que això existeix en el conveni. Vam enviar-hi la Sansa, és clar, la nostra becària preferida acompanyada de la Brienne, una auxiliar de transport que almenys té vehicle propi i ganes de prosperar, no com tota la colla de bàrbars que treballen per en Jon i que seran acomiadats properament si és que abans no se’ls menja la competència…
El vicepresident de la companyia a l’Orient Mitjà és Tyrion. Ha de negociar amb els sàtrapes de tots aquells països i vendre el producte a terroristes i militars de la pitjor mena. A totes les feines sempre hi ha un Tyrion. Aquell pel qual no donarieu un cèntim i que abans no te n’has adonat ja ha escalat tota la piràmide. I nosaltres, que ens fotíem d’ell perquè feia mig metre i no arribava als pedals del cotxe, l’únic que podem fer és debatre davant de la màquina de cafè si és veritat que s’ha picat a totes les actrius de la Riera al Luz de Gas.
Si veniu a treballar amb nosaltres, vigileu també amb la Cersei. No té un càrrec oficial i això la fa encara més perillosa. Es passa el dia fent trucades i donant ordres per destruir no només les altres companyies del sector sinó els nostres propis homes. La seva idea de monopoli és aquesta. El seu fill (Tommen, però li diem Tonten) hauria de dissenyar la nostra estratègia de futur, però es passa tot el dia al bar contemplant la inutilitat de la seva pròpia existència.
A la zona de l’Atlàntic hi tenim la Yara, que ha arruinat la seva franquícia. Li hem enviat el seu germà, un informàtic anomenat Theon que es va carregar tots els sistemes de l’oficina central prement només dues tecles, per intentar remuntar la situació. Estem molt malament.
Però això no és el pitjor. Us he de parlar del cap de recursos humans, l’entranyable Ramsay. La seva capacitat de reduir el personal i de fer expedients de regulació és llegendària fins i tot en les altres empreses. Quan un treballador que sobra passa pel seu despatx, no en surt mai més. Impressionant.
I per acabar haig de explicar què va passar en el mític sopar d’ahir. Va venir la Daenerys, que porta el cognom dels fundadors i tal. Sempre ens en fotíem d’ella perquè semblava la típica noia col·locada a dit a la gerència. Està bona i ve a treballar cada dia amb una Honda RC, però per nosaltres no era ningú. Vam començar a beure de tot i molt. Quan estàvem tots borratxos, la Danerys -que havia begut el doble que nosalters- es va alçar, va pujar sobre la taula -què collons feia?-, va començar a caminar mirant-nos amb ulls de foc, es va treure la roba i va dir firmeu això. Ho vam fer, un per un i de genolls…
Era una rebaixa de sou del 50 per cent.
Autor: Lluís Simon
Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/LluisSimonR
- Facebook: https://www.facebook.com/lluis.rabaseda