Chelsea Handler és una d’aquelles actrius de comèdia poc coneguda a Europa, però que té un èxit considerable als Estats Units. Al seu bestseller My horizontal life: A collection of one night stands” ens parla de les aventures sexuals de l’actriu en un sense parar sobre els seus one night stands o rotllos d’una nit. El llibre, que es llegeix bé i és lleuger, ens explica l’admiració que té pels homes forts i musculats, sobretot si són negres o llatins, en nits en què l’alcohol i la festa sempre la fan acabar al llit d’un estrany, tot i que el final tingui una dosi de moralina americana difícil de pair per als que no som nord-americans.
Amb aquest panorama, Netflix ha fet una minisèrie documental de 4 episodis titulada Chelsea does… Les càmeres segueixen la senyora Handler, ara ja amb 40 anys ben posats, entrant en temes en voga de la societat americana com pot ser el matrimoni (Chelsea does marriage), Silicon Valley i les noves tecnologies (Chelsea does Silicon Valley), el racisme (Chelsea does racism) i les drogues (Chelsea does drugs). L’estructura dels documentals és la següent: entrevistes als seus amics (gairebé tots actors de comèdia o cantants de pop), una visita al seu psicòleg (que ens fa pensar que és una professió normal, sobretot si heu passat pel trauma de conèixer el nostre bastard Jep Soler, psicòleg de professió vade retro satana) i un seguiment de l’actriu pels racons més insòlits de Nord-amèrica.
Cal destacar l’episodi dedicat al racisme, quan l’actriu viatja per Alabama i Carolina del Sud passant per una de les plantacions més emblemàtiques d’aquest estat, i fent parada a Charleston, ciutat on el concepte de la submissió esclavista és tan diferent de la lògica humana que sorprèn els forasters. L’escena en què la Chelsea parla amb la família Scott és colpidora, una família que va patir la pèrdua del seu fill a mans de les bales indiscriminades d’un policia a North Charleston (aquí el vídeo), un episodi més a afegir a la brutalitat policíaca del país i que acaba amb la trista coincidència que passades unes setmanes després del rodatge de l’episodi, aparegui la notícia de la massacre de l’església metodista episcopal africana de Charleston perpetrada pel supremacista Dylann Storm Roof, un boig idiota que deixa en evidència la ideologia xenòfoba que defensen els seguidors de la bandera confederada i els cretins del Ku Klux Klan.
Per acabar, Chelsea ha sigut una gran defensora del moviment LGTB dins i fora del seu país. Una de les seves campanyes més sonades va ser pujar una foto d’ella mateixa en topless amb el missatge «Anything a man can do, a woman has the right to do better #Kremlin», sobre un cavall imitant la imatge mascle-Rambo-KGB, de Vladimir Putin, el president pseudo-Dràcula lluitador i defensor, juntament amb el Vaticà i altres religions de caire monoteista, de l’heterosexualitat com a única forma de vida alienígena al planeta Terra. Instagram va censurar la imatge i es creu que Putin va acabar aquell dia en estat de xoc juntament amb una ampolla de Smirnoff sobre el pit del cetaci Gérard Depardieu. La Chelsea, com ja ens imaginàvem, torna a fer topless en un dels episodis de Netflix, tot i recordant l’insult directe a Putin i només per això la sèrie ja val la pena.
«Le paradis terrestre est où je suis.»
Voltaire. Le Mondain (1736).
Queda bé, no?
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo