Anne Celeste Heche va néixer el 25 de maig del 1969 a Aurora, Ohio. És la més petita de quatre germans. La seva infància va ser traumàtica per a ella, tal com explica a la seva biografia Call me crazy, en què explica com el seu pare, Donald Heche, de l’església baptista, va abusar sexualment d’ella, i li va transmetre un herpes genital. El mateix Donald, poc abans de morir de sida, va anunciar que gairebé tota la seva vida havia estat homosexual. Tres mesos després de la mort del seu pare, el seu germà Nathan va morir en un accident de trànsit. El fet que el seu pare hagués portat una doble vida, freqüentant bars gais, va marcar el caràcter de l’actriu, que assegura que odia la mentida i la hipocresia.
Durant la seva joventut Anne va ajudar econòmicament la seva família servint taules i cantant en cafès. Quan tenia 16 anys un agent la va veure actuar en una obra de l’escola i li va aconseguir una audició per a la telenovel·la As the world turns, en què interpretava dues germanes bessones. Anne va aconseguir el paper, però la seva mare Nancy Prickett va insistir que primer acabés els estudis. Amb 19 anys, va aconseguir un paper a la sèrie Another world, i tot i que la seva mare va tornar a insistir que no l’acceptés, Anne, amb bon criteri, en va fer cas omís. La sèrie va durar del 1987 al 1991 i li va fer guanyar un Emmy. A partir de llavors, va començar a fer petits papers per al cinema.
Als anys noranta Heche per fi desembarca a Hollywood, on va saltar entre papers secundaris a telefilms i pel·lícules de sèrie B i entre relacions amb personatges de la indústria com Billy Cusack, Jonathan Craven o Steve Martin, que va definir la relació de «tortuosa».
A mitjans dels anys noranta es produeix el salt a produccions de primera fila, envoltada d’actors principals com Tommy Lee Jones (Volcano, Mick Jackson, 1997), Al Pacino i Johnny Depp (Donnie Brasco, Mike Newell, 1997), Robert de Niro i Dustin Hoffman (La cortina de fum, Barry Levinson, 1997 i per la qual va guanyar el premi Nacional de la Crítica al millor paper secundari) o Harrison Ford (Seis días y siete noches, Ivan Reitman, 1998).
El 25 de març del 1997, un mes abans de l’emissió de la segona part de The puppy episode, de la sèrie Ellen, Anne va assistir a la festa que la revista Vanity Fair va organitzar per després de la cerimònia dels Oscar, i allà va conèixer Ellen DeGeneres, amb qui de seguida va començar una relació amorosa. Per aquest fet, Anne es va convertir en un personatge habitual de les revistes i també va veure com la seva situació a Hollywood canviava. Deien que el fet que fos lesbiana li feia perdre credibilitat per a determinats personatges. De fet, van estar a punt de despatxar-la del rodatge de Seis días y siete noches, però Harrison Ford va insistir perquè continués. I per acabar-ho d’adobar, el 1998 accepta treballar a Psycho, el remake del clàssic de Hichtcock, cosa que li va provocar la merescuda nominació als Razzie, els antioscar.
La relació amb Ellen s’acaba l’any 2000, quan Heche l’abandona per un fotògraf anomenat Coleman Laffoon, que va conèixer durant el rodatge del documental Ellen DeGeneres: American summer documentary, dirigit per la mateixa Anne. Tot i que va ser Anne qui va posar fi a la relació, poc després del trencament de la seva relació amb Ellen la van trobar confosa i pertorbada deambulant per una casa del comtat de Fresno. Es va casar amb Coleman el maig del 2001 i van tenir un fill. El matrimoni va durar 6 anys i Coleman va demanar el divorci el 2 de febrer del 2007, així com la custòdia del fill, al·legant que Anne tenia un «comportament estrany i delirant, i es negava a rebre ajuda professional». L’11 de juny del mateix any Anne va perdre la custòdia del nen.
El 14 de maig del 2008, després de la cancel·lació de la sèrie Men in trees, en què ella era una de les protagonistes, Anne va presentar una declaració financera demostrant que amb prou feines tenia saldo als comptes bancaris i que no es podia fer càrrec de la manutenció del seu fill. Un anys més tard naixia el seu segon fill, Atlas Heche Tupper, fruit de la seva relació amb el coprotagonista de la sèrie Men in trees, James Tupper.
Sens dubte, el seu moment de controvèrsia va ser quan va publicar, el 2003, el llibre autobiogràfic Call me crazy, en què a més d’explicar els abusos sexuals de què va ser víctima per part del seu pare, va deixar ben clar que els primers 31 anys de la seva vida havien estat insans. En el llibre declara que té un alter ego anomenat Celestia, que en realitat és la germana de Jesús i, per tant, la filla de Déu, a part del fet que aquest alter ego té contactes amb extraterrestres i, fins i tot, ha caminat amb Déu.
La televisió i el teatre han estat el refugi, els últims anys, d’Anne Heche. Als escenaris de Broadway ha interpretat obres com Twentieh century, per la qual va estar nominada al Tony el 2004, Proof o La costilla de Adán. A televisió ha protagonitzat alguna TV movie, va ser candidata a l’Emmy per Gracie’s choice, i ha participat en produccions com Everwood (2003), Nip/Tuck (2005), Hung (2009), Save me (2013) i la més recent Dig (2015). També apareix en un capítol de Quantico (2015) i té pendents d’estrenar 5 pel·lícules: Wake, amb Mira Sorvino; Temple, amb Wesley Snipes; la comèdia musical Opening nights; The last word, amb Shirley MacLaine i Catfight.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats