Es fa extremament complicat seguir l’ordre natural dels esdeveniments sense tenir clar quins déus manen a cada lloc. Havent vist aquests últims episodis cal, doncs, un curs de teologia per no morir en l’intent de comprendre quin coi de déu és el que talla el bacallà i altres coses més toves a cada lloc. Per molt de missa que us torneu, això sí, cal anar sempre amb una destral a la mà, com comprova massa tard l’enyorat Sandro Clegane. Trieu, trieu…
A la catedral de Girona, el senyor bisbe que ara té agafada amb tenalles tota la monarquia per les parts nobles és el representant a la Terra d’una divinitat que ja podeu ben riure de la Santa Trinitat. Són set déus en un –Seven-faced god– o un déu en set –The seven–, depèn de qui s’ho miri. Fins a la recent arribada dels últims pardals –els sparrow–, si hi havia alguna norma de conducta moral escrita, els Lannister i els Baratheon la feien servir per eixugar-se el cul en escenes, afortunadament, tallades en l’edició final.
Si no sou partidaris de la tortura com a forma d’expiar els vostres incomptables pecats, podeu triar una cosa més hippie, els esperits del bosc –Old gods of the forest–. Recordeu els arbres aquests de colors que els Stark i altres salvatges de nord fan servir per resar quan es posen pesats. El nombre de déus, o d’esperits, és infinit, tots els de la natura, aquells que a l’edat mitjana les nostres bruixes de la Garrotxa adoraven amb fervor fins al dia de Sant Joan, quan hi havia la cremada general.
I què em dieu del déu del mar de les Illes de Ferro, el Drowned god? És només un, la moda que s’ha imposat amb els anys a casa nostra, però quin un! Dóna barra lliure al saqueig, a la pirateria, al sexe desenfrenat, a la traïció, a la violació i, en general, a totes les perversions que la nostra estimada condició humana ha heretat de la condició animal.
Si us agrada més el foc que l’aigua, la vostra elecció, és clar, és el Senyor de la Llum –the Lord of light–, l’únic que de moment ressuscita morts i crema prínceps i princeses. Però aneu amb compte, també fa desaparèixer personatges cabdals de la sèrie misteriosament. On és Melisandre?
I a Braavos tenim la meva religió preferida, The many-faced god, la secta que adora la mort com el seu propi déu i que ara persegueix la pobra Arya per tota l’illa. El seu poder, el de ser una persona i moltes al mateix temps, fa temps que campa lliure per les nostres terres. Només us heu de fixar en els polítics ara que vénen eleccions.
Finalment, els que tingueu problemes d’erecció no cal que obriu els e-mails de Viagra, afegiu-vos al culte del Gran Semental dels dothraki. Amb aquest nom, aquesta qüestió la deuen tenir resolta. Si no, no s’entén…
Autor: Lluís Simon
Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/LluisSimonR
- Facebook: https://www.facebook.com/lluis.rabaseda