Menú de navegació+

‘Dos buenos tipos’ que us entretindran una estona

Publicat el 16 juny, 2016 per a Cinema |

A+ | a-

dos-tipos-buenos-russell-crowe-ryan-gosling-nice-guys-els-bastards-critica-serie-peliculaVeure Russell Crowe i Ryan Gosling interpretant dos papers clarament humorístics sobta. Sobta perquè no estem acostumats a trobar-nos aquests actors tan seriosos enmig de gags que són propers a l’Slaspstik però s’ha de dir que tant l’un com l’altre no deceben en les seves interpretacions i que demostren una altra vegada que són homes de recursos variats.

The nice guys (Dos buenos tipos) és una buddy movie (comèdia basada en una parella) molt lleugera que pretén divertir i en això s’ha de dir que ho aconsegueix. A través d’una gran direcció d’arts, de la solvència del director gravant escenes d’acció, de les interpretacions fiables i d’una trama una mica enrevessada, la història es desenvolupa enllaçant gags i situacions còmiques que la converteixen en una comèdia més que digna.

dos-tipos-buenos-russell-crowe-ryan-gosling-nice-guys-els-bastards-critica-serie-peliculaL’ambientació precisa i molt bona de Los Angeles dels setanta, és l’escenari en què el detectiu Holland March (Ryan Gosling) i el sicari Jackson Healy (Russell Crowe) comencen a col·laborar per resoldre el cas d’una jove desapareguda (Margaret Qualley, The loftovers), la mort d’una estrella porno i una conspiració criminal que arriba fins a les altes esferes, representades per la mítica (i mitificada) Kim Basinger. A banda de Crowe i Gosling, un altre punt humorístic l’aporta la filla del detectiu March, que intervé en la investigació i que des del meu punt de vista aporta poc a la història i en moltes escenes és sobrera.

dos-tipos-buenos-russell-crowe-ryan-gosling-nice-guys-els-bastards-critica-serie-peliculaL’única llàstima de The nice guys és la superficialitat que té, ja que s’entra en trames d’investigació tan interessants com la pornografia i el poder del lobby automobilístic, és una llàstima que no s’hi aprofundeixi més i que quedin a l’aire massa preguntes. Però aquest no era l’objectiu, suposo, i per tant no cal demanar que Shane Black es converteixi en David Simon, ni falta que li fa perquè si el que vol és entretenir l’espectador mitjà amb aquesta cinta ho ha aconseguit.

Autor: Jordi Dorca

Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.