Caryn Johnson va néixer el 13 de novembre del 1955 a la ciutat de Nova York. Després que el seu pare els abandonés, la seva mare va haver de pujar-la a ella i el seu germà Clyde, per la qual cosa va haver de fer una gran varietat de feines per arribar a final de mes.
Amb un problema de dislèxia mal diagnosticat, amb 17 anys va haver de deixar els estudis. El 1974 Whoopi Goldberg, que s’havia canviat el cognom en honor de la seva meitat jueva ─el nom li van posar els companys perquè era una malparlada, en honor als coixins que es tiren pets─, es trasllada per diverses ciutats de l’estat de Califòrnia (Los Angeles, San Diego i San Francisco) i fa les feines menys típiques, des de maquilladora de difunts fins a operadora de línia eròtica, la feina de treballadora de la construcció va ser una de les més normals que va exercir. Durant l’estada a San Francisco, Whoopi Goldberg va guanyar el Bay Area Theatre Award per la seva interpretació de la còmica Moms Mabley.
Poc després d’haver guanyat el premi, Whoopi torna a Nova York i el 1983 actua a la popular The spook show, una producció off-Broadway per a una sola dona i que va tenir material còmic original de Whoopi en què abordava el tema de la raça a Amèrica amb estil i enginy. Entre els personatges més populars que va crear hi ha la Little Girl, una nena afroamericana obsessionada per tenir els cabells rossos, i Fontaine, un drogoaddicte que també passa a tenir un doctorat en literatura.
El 1984, el director Mike Nichols havia traslladat The spook show a un escenari de Broadway, i el 1985 Goldberg va guanyar un premi Grammy pel Millor Àlbum de Comèdia per l’enregistrament d’obres de teatre agafades de l’espectacle. Va ser llavors quan Whoopi comença a cridar l’atenció de la indústria i dels directors de Hollywood. El 1985 Steven Spielberg ofereix a Goldberg el paper femení principal de la seva producció El color púrpura, una pel·lícula que va estar nominada a deu Òscar -no en va guanyar cap- i cinc nominacions al Globus d’Or. Goldberg va rebre una nominació a l’Oscar i el seu primer Globus d’Or a la millor actriu.
Des d’El color poúrpura Whoopi ha aparegut a més de 80 produccions de cinema i televisió. Els seus primers treballs cinematogràfics inclouen la comèdia d’espies Jumpin’ Jack Flash (1986), dirigida per Penny Marshall; Bellesa mortal (1987), coprotagonitzada per Sam Elliott; Homer i Eddie (1989), coprotagonitzada per James Belushi; i el drama d’època dels drets civils, El largo camino a casa (1990), co-protagonitzada per Sissy Spacek.
L’any 1991, per la interpretació d’una mèdium a Ghost, dirigida per Jerry Zucker i protagonitzada per Patrick Swayze i Demi Moore, es converteix en la segona dona afroamericana que guanya un Oscar, després que Hattie McDaniel ho va aconseguir el 1939 per Allò que el vent s’endugué.
El 1992 va protagonitzar un altre film popular de la seva carrera, Sister act, en què una cantant s’amaga entre monges. Aquest film va fer guanyar un American Comedy Award a Whoopi, així com una altra nominació al Globus d’Or a Millor Actriu en una Comèdia. El sorprenent èxit d’aquesta pel·lícula va fer que es rodés Sister act 2: de vuelta al convento (1993), en què Maggie Smith representava el paper de la mare superiora, així com James Coburn i la llavors desconeguda artista d’R&B Lauryn Hill.
A les edicions del 1994, 1996, 1999 i 2002, Goldberg va presentar els premis de l’Acadèmia, i es va convertir en la primera dona que ho feia. El 2007, quan ja feia un temps que no tenia tants guions sobre la taula, es converteix en una de les presentadores del programa de televisió The view, en què pot donar via lliure a la seva mordacitat. Comentaris del programa com «Els xinesos veuen els gats diferent de com els veiem nosaltres», «A la frontera de Mèxic les baralles de galls no estan tan mal vistes» o «El que va fer Roman Polanski no va ser una violació-violació» van portar Whoopi als titulars de la premsa.
Durant tot aquest temps Goldberg va buscar altres oportunitats. El 2013 va dirigir el documental Moms Mabley: I got somethin’ to tell you, en què explora la vida i la carrera d’una de les primeres còmiques negres d’Amèrica. També ha aparegut en diversos capítols de la sèrie Glee i té en preparació set films. És una actriu que ha participat en més de 150 films en poc més de 30 anys.
Tot i que va confessar que havia estat addicta a les drogues, fins al punt de dir: «Era una drogoaddicta funcional. Anava a treballar perquè sabia que moltes persones depenien de mi i jo depenia del xec per comprar més drogues.» Al març del 2016 va anunciar que estava posant en marxa una empresa de marihuana medicinal destinada a ajudar les dones amb problemes menstruals. La marca Whoopi and Maya, en col·laboració amb la cofundadora Maya Elisabeth, que ja té una altra marca de cànnabis medicinal, Om Edibles, iniciat el 2008. El desig de Whoopi d’entrar a la indústria de la marihuana es deu a la seva experiència amb cicles menstruals dolorosos. Whoopi assegura que la marihuana era l’única manera amb què trobava alleujament.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats