Menú de navegació+

Pietro Savastano (‘Gomorra, la sèrie’)

Publicat el 16 juliol, 2016 per a Sense categoria |

A+ | a-

0

Article amb espòilers de Gomorra, la sèrie 

Només de sentir o llegir el nom de Pietro Savastano (Fortunato Cerlino) ens hauríem de posar drets i mostrar respecte, si el tinguéssim al davant li faríem un petó a l’anell i ens deixaríem travessar per la seva mirada esmolada, sentiríem l’energia del mateix Satanàs i donaríem gràcies per continuar vius quan ens n’allunyéssim. Si, per desgràcia, fóssim el seu amic estaríem ben arreglats. Hauríem de cometre actes de maldat tan grans que no ens ho podem imaginar, només cal veure tot el que fa Malammore (Fabio de Caro) per complaure’l. Sol passar que com més dolent i pervers és un personatge, més bé cau a l’audiència, i Pietro Savastano no n’és cap excepció.  En la meva modesta opinió no hi ha cap mafiós que superi aquest personatge, que passa la mà per la cara a padrins sicilians i americans, a capos de càrtels sud-americans i als yakuses més tatuats del planeta.

1La vida canvia en un instant, i si no, que l’hi preguntin al mateix Savastano, Don Pie a partir d’ara. Ell era el rei del món, no geogràficament sinó el que controlava i dominava el seu entorn a la perfecció i, el millor de tot, és que allà on va es converteix en el capo. Casat amb Imma (Maria Pia Calzone), tenen un fill que no acaba de rutllar del tot, li falta una mica d’aprenentatge en el negoci. Ja ens demostrarà Gennà (Salvatore Esposito) que és capaç d’aprendre. Com a bons pares l’envien a fer unes colònies a Centreamèrica per espavilar-lo, potser ho fa massa, però avui toca parlar del pare. Don Pie només té un defecte: el mal gust en la decoració, opulent i un pèl cutre, demostra en l’ostentació material el seu poder als treballadors i els veïns. El problema comença quan passes massa temps dins del castell i no pots saber qui dels teus vassalls et trairà. Don Pie entra a la2 presó i es fa càrrec dels negocis la seva esposa, Imma, de manera impecable. Ell no ho té tan fàcil en un ambient que no li és conegut, sort que l’acompanya una fama irrefutable que li permet portar una bona vida dins de la presó. Tot va bé fins que la policia el va collant de valent, en aquell moment veiem un Don Pie malalt, desdibuixat, sense ànima. Aquesta imatge només és una façana per poder planificar i executar el seu pla de fuga del centre penitenciari. Surt al carrer carregat de ràbia i amb ganes de venjança, surt al carrer el Don Pie més perillós, perquè està ferit en el lloc on fa més mal, té el cor destrossat.

Els negocis que fins ara controlava a Nàpols se’ls han repartit els seus enemics i, des de la clandestinitat haurà de recuperar terreny per tornar a ser el cap de la droga a la ciutat. Allunyat del seu fill, que decideix muntar un negoci a part a Roma, i sense la seva estimada Imma, la vida de Don Pie és solitària, tancat en un petit refugi amb poques comoditats i amb l’única interlocució de la Patri, bella i jove parenta de Malammore, que li explica el que passa al seu voltant i el cuida tan bé com pot. El pilar fonamental de la vida de Don Pie, la família, està trencat, no s’aguanta perquè Gennà necessita volar lliurement i 3decidir per ell mateix, està fart d’estar sempre sota el paraigua del pare o del sogre. Don Pie està sol i va recuperant terreny, està guanyant la guerra i la relació amb Patri prospera adequadament. El gran problema és quan la que mana és la venjança i no el sentit comú. No pot oblidar l’assassinat d’Imma per part de Ciro di Marzio (Marco d’Amore), un dels seus antics soldats i que li va prendre part del negoci. La seva debilitat li acabarà pagant factura i la premissa “ull per ull” acaba amb la seva existència. Això sí, fins i tot la seva mort davant del panteó on hi ha enterrada la seva estimada dona és elegant, freda, pausada, mirant la cara del seu agressor. Don Pie viu i mor sense trair els seus valors. Llarga vida a Pietro Savastano!

Autor: Jep Soler

L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.