Menú de navegació+

‘Demolition’, destrueix-te per reinventar-te

Publicat el 18 juliol, 2016 per a Cinema |

A+ | a-

demolition-jake-gyllenhaal-naomi-watts-jean-marc-vallee-chris-cooper-els-bastards-opinio-cinema-pelicula-dallas-buyers-club-wild-alma-salvajeHi ha l’anunci de la cervesa Free Damm que diu: Per començar, atura’t. Doncs el director canadenc Jean-Marc Vallée (Dallas buyers club (2013), Wild (2014)) i el guionista Bryan Sipe deuen haver vist aquest anunci i l’han portar a l’extrem amb Demolition.

demolition-jake-gyllenhaal-naomi-watts-jean-marc-vallee-chris-cooper-els-bastards-opinio-cinema-pelicula-dallas-buyers-club-wild-alma-salvajeI és que el film gira al voltant de Davis Mitchell (Jake Gyllenhaal), un jove inversor de borsa que veu com tot el seu món s’ensorra quan la seva dona mor en un accident de cotxe. En un estat atordit i com si visqués al limbe, Davis no comença a refer la seva vida fins que coneix Karen Moreno (Naomi Watts) i el seu fill Chris (Judah Lewis). A partir d’aquí comença una transformació de Davis en que, per poder tornar a ser algú, necessita posar fi a tot el seu passat, ja sia metafòricament parlant o literalment.

demolition-jake-gyllenhaal-naomi-watts-jean-marc-vallee-chris-cooper-els-bastards-opinio-cinema-pelicula-dallas-buyers-club-wild-alma-salvajeIgual que va fer amb Dallas buyers club o Wild, Jean-Marc Vallée, que destaca perquè sap dirigir molt bé els seus actors, centra tot el pes del film en el personatge protagonista, en aquest cas un Jake Gyllenhaal que ja fa uns quants anys que està en estat de gràcia (només heu de veure NightcrawlerSouthpaw), i l’envolta de personatges perifèrics prou rellevants (dels quals destaca el sempre enfadat Chris Cooper en el paper de sogre) per tornar-nos a portar una història de superació.

I de la mateixa manera que va passar amb les dues pel·lícules anomenades anteriorment, Demolition no deixa de ser un film de dissabte a la tarda, molt ben fet i amb uns actors protagonistes portentosos, però que no furguen més en la psicologia dels personatges. En el seu lloc, Vallée decideix incloure unes subtrames del tot innecessàries, sobretot les referents a Chris (sexualitat, bullying, homosexualitat…). El to, lent i pesat per moments, i la posada en escena grisa no són compensades per una banda sonora que hauria pogut alleugerir el film i, que en aquest cas, gairebé és inexistent.

Possiblement la crítica d’aquesta pel·lícula l’hauria d’haver fet un altre bastard amb més coneixements sobre el procés del dol, però tampoc en voldria abusar, que prou feina fa, pobric.

Autor: Jordi Taulats

Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards