Menú de navegació+

‘Ahora me ves 2’: quan ja et saps el truc la màgia perd il·lusió

Publicat el 9 agost, 2016 per a Cinema |

A+ | a-

ahora-me-ves-2-jesse-eisenberg-woody-harrelson-mark-ruffalo-dave-franco-morgan-freeman-michael-caine-critiques-cinema-pel·licules-cinesa-pelis-films-series-els-bastards-criticaSegur que hi ha una norma no escrita a Hollywood que deu dir alguna cosa com: «Si fas una segona part ha de ser més gran. El guió no importa». I John M. Chu, director de G.I. joe: la venganza (2013), s’ho ha agafat al peu de lletra en la segona entrega de la saga Now you see me (Ahora me ves). I dic saga perquè ja se n’ha anunciat una tercera per un futur pròxim.

ahora-me-ves-2-jesse-eisenberg-woody-harrelson-mark-ruffalo-dave-franco-morgan-freeman-michael-caine-critiques-cinema-pel·licules-cinesa-pelis-films-series-els-bastards-criticaLa història de Ahora me ves 2 ens porta de nou “als quatre genets”, els mags de carrer que es dedicaven a robar bancs i a repartir justícia amb els seus trucs de màgia i il·lusions, al més pur estil Robin Hood, qui, juntament amb l’agent de l’FBI Dylan Rhodes, posen en pràctica un pla molt elaborat per exposar els draps bruts d’un important magnat de la tecnologia. Per desgràcia el pla els hi surt malament i acaben a Macao treballant per un milionari que vol que robin un xip molt potent.

Si la primera entrega d’aquesta pel·lícula, dirigida per Louis Leterrier, ens va sorprendre gratament va ser, sobretot, per l’originalitat de la cinta, agafant les bases de films com The sting (El golpe, 1973), Ocean’s eleven (2001) o més recentment Focus (2015), films dedicats a estafes, i afegint-li la gràcia de la màgia. En aquesta segona part ja sabem que tot el que veurem serà un truc, molt elaborat, però un joc de mans al cap i a la fi, que no ens podrem fiar del que veiem perquè tampoc ens ho ensenyarà tot, i que al final tots viuran feliços i menjaran perdius ─o potser seria millor dir coloms, en aquest cas?─.

ahora-me-ves-2-jesse-eisenberg-woody-harrelson-mark-ruffalo-dave-franco-morgan-freeman-michael-caine-critiques-cinema-pel·licules-cinesa-pelis-films-series-els-bastards-critica

El director John M. Chu és, sobretot, un director visual. Les coreografies dels moments d’acció està molt ben treballades, destacant la lluita de Dylan Rhodes (Mark Ruffalo) amb un grup de sicaris xinesos. El que he de criticar fermament és l’absurditat del moment del robatori del xip. Si bé és efectiva i, fins a cert punt, divertida, és del tot absurd que els protagonistes es vagin passant el xip d’un a l’altre varis cops un cop els han registrat. Si ja t’han registrat no ho tornaran a fer, oi? Doncs quedat el coi de xip i no maregis la perdiu!

Jesse Eisenberg, Woody Harrelson, Mark Ruffalo, Dave Franco, Morgan Freeman i Michael Caine reprenen els seus rols originals al costat de Lizzy Caplan, que substitueix Ishla Fisher, i de Daniel Radcliffe qui fa el paper de magnat boig, en una entrega que, tot i no ser res de l’altre món, ha sabut fer molt bé el millor truc de màgia de la industria cinematogràfics de Hollywood: fer creure que és millor que la primera.

Autor: Jordi Taulats

Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards