Daryl Christine Hannah va néixer el 3 de desembre del 1960 a Chicago, Illinois. Filla de Don Hannah, propietari de diverses companyies navilieres, i Susan Jeanne Metzger, productora de teatre i televisió, els seus pares es van divorciar quan ella era molt petita i la seva mare va aconseguir-ne la custodia. Ràpidament la seva mare es va casar amb Jerrold Exler, un home de negocis important. Més tard es varen traslladar a la ciutat de Parker, on va estudiar a la Francis Parker High School. Allà va formar part de l’equip de futbol dels nens, mentre que a les nit patia greus casos d’insomni, que suplia mirant pel·lícules a la televisió i que van fer que s’interessés per la interpretació.
Als sis anys, una professora del col·legi va trucar a la seva mare dient-li que a la Daryl li passava alguna cosa, que no hi era tota. Com que era una nena molt tímida i callada, la seva mare la va portar al metge i aquest, després de fer-li molts tests de Rorschach, va aconsellar la seva mare que la internés. Afortunadament no li va fer cas i, ja d’adolescent, se li va diagnosticar la síndrome d’Asperger en grau lleu. També, de petita, en un accident jugant amb la cadira ortopèdica de la seva àvia, va perdre una falange d’un dit.
A l’hora de matricular-se a la universitat es va decantar per la University of Southern California per estudiar interpretació i, just després de rebre el títol, el director Brian de Palma la va escollir per un petit paper al film La furia (The fury, 1978), al costat de Kirk Douglas i John Cassavetes.
Després de dos petits papers en telefims, el 1982 Ridley Scott l’escull per encarnar Pris, la replicant del film de ciència-ficció Blade runner, compartint crèdits amb Harrison Ford, Rutger Hauer i Sean Young i amb el qual va aconseguir un dels papers més reconeguts de la seva carrera. Dos anys més tard, el 1984, Ron Howard l’escull per davant de Sharon Stone, Michelle Pfeiffer o Kathleen Turner per encarnar la sirena Madison a 1, 2, 3… Splash. Aquest paper li va suposar el reconeixement de la crítica, ja que Blade runner, en el seu moment, no va ser gens ben rebuda per la crítica. El clan del oso cavernario (Michael Chapman, 1986), Peligrosamente juntos (Ivan Reitman, 1986), Roxanne (Fred Schepisi, 1987), Wall Street (Oliver Stone, 1987) o El hotel de los fantasmas (Neil Jordan, 1988) són altres films del final de la dècada dels vuitanta en què va intervenir.
Quan Daryl tenia 17 anys va tenir una relació amb el músic Jackson Browne, onze anys més gran que ella, en què ell la va involucrar amb el compromís amb Nicaragua, el vegetarianisme, els animals i el medi ambient. Aquesta relació va acabar 10 anys més tard, quan Hannah té una relació amb John Kennedy Jr. i Jackson li dóna una pallissa. La relació amb el fill de JFK no es va arribar mai a convertir en matrimoni a causa de l’oposició de Jacqueline Kennedy, la mare de John, que no volia que el seu fill es casés amb algú del món de l’espectacle.
Els anys noranta van passar amb més pena que glòria per a Daryl Hannah. Treballs com Memorias de un hombre invisible (John Carpenter, 1992), El ataque de la mujer de 50 pies (Christopher Guest, 1993), Two much (Fernando Trueba, 1996) o Conflicto de intereses (Robert Altman, 1998) serien els treballs més destacats d’aquella època, tot i que per Two much va estar nominada als premis Razzie per segon cop, després que el guanyés el 1988 per Wall Street.
El que podria haver estat la seva resurrecció li arriba gràcies a Quentin Tarantino amb les dues entregues de Kill Bill (2003 i 2004) , però ràpidament torna a les pel·lícules de baix pressupost o a films destinats directament a la televisió o el videoclub. El 2002 Daryl va dirigir el documental sobre el tràfic de dones a l’Àsia Strip notes.
Des de llavors, Daryl ha fet tot el possible per protegir el planeta i els éssers que l’habitem. Promou les energies renovables, predica amb l’exemple i es fa construir una casa amb materials ecològics que funciona amb energia solar i condueix un cotxe impulsat amb biodièsel, té un blog (dhlovelife.com) en què setmanalment fa denúncies de tota mena, però que també hi aporta solucions, és una activista de la natura, s’ha arribat a encadenar als arbres, ha estat arrestada 5 cops per la policia, l’últim davant de la Casa Blanca per protestar contra la construcció de l’oleoducte Keystone XL entre el Canadà i la costa del golf de Mèxic i, fins i tot, ha perseguit i atrapat atracadors de Nova York. Actualment se l’ha pogut veure a la sèrie Sense8, de les germanes Wachowski, i està constantment promocionant els jocs de taula infantils que ella i Hillary Shepard, també actriu, han creat.
Actualment manté una relació amb el músic i també activista Neil Young i sí, ha passat per la sala d’operacions del mateix cirurgià plàstic que va operar Renée Zellweger.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats