El joc dels escacs és un esport mental minoritari que només desperta passions de tant en tant, quan hi ha algun fet puntual que va més enllà del mateix joc. Si fem memòria veurem que només ha passat al primer pla de la informació quan han aparegut noms propis com ara Kaspàrov, Kàrpov, Bobby Fischer o la computadora Deep Blue. Tots aquests noms pertanyen al segle XX i la pel·lícula El caso Fischer (Pawn sacrifice) estrenada fa pocs dies, també s’hauria d’haver estrenat en aquella època, quan a la memòria encara podíem recordar el moviment del cavall o què volia dir enrocar. S’ha de reconèixer que la moda dels escacs ha anat a la baixa, engolit per la competència de nous jocs més actius i tecnològics. Qualsevol juga a escacs si pot anar per la ciutat a caçar pokémons! Només faltaria! En aquest moment el joc d’escacs té un paper nostàlgic i anecdòtic al cinema i a les sèries de televisió, com per exemple a la segona temporada de Mr. Robot o en un capítol de Braindead.
La pel·lícula no acaba de funcionar perquè ens anem movent entre diversos gèneres cinematogràfics que no quallen entre ells. Es vol construir un thriller polític amb una dosi de drama personal que falla pertot arreu. No hi ajuda la direcció d’Edward Zwick, que es mou millor en grans produccions com ara Legends of the fall (Leyendas de pasión, 1994), The last samurai (L’últim samurai, 2003) o Blood diamond (Diamant de sang, 2006). En la distància curta Zwick no acaba de trobar l’enfocament adequat i obliga l’espectador a mirar el rellotge sovint esperant que arribi el final de la partida. Tobey Maguire interpreta Bobby Fischer i, com s’esperava, no difereix gens del seu Spiderman i només esperes que en algun moment arribi Octopus i el posi a to. Sort que per al paper de Boris Spassky han triat un dels actors més en forma, Liev Schreiber (Ray Donovan), que salva alguns moments del film amb la seva interpretació.
Per acabar m’agradaria recordar uns quants films en què els escacs han sigut uns dels protagonistes. Destacaria The Luzhin defence (La defensa Luzhin, 2000), basada en una novel·la de Vladímir Nabókov que relata la bogeria d’un gran mestre d’escacs (John Turturro) quan s’obsessiona per trobar la jugada que li permeti guanyar, mentre coneix la que podria ser l’amor de la seva vida. En el camp més metafòric és obligat veure, si aconseguiu mantenir-vos desperts, Det sjunde inseglet (El setè segell, 1957) en què un cavaller rep la visita de la mort i la repta a una partida d’escacs per intentar salvar-se del seu destí. Canviant de gènere i anant a un terreny més bastard cal destacar Knight moves (Escac a l’assassí, 1992), un thriller trepidant amb Christopher Lambert interpretant un campió d’escacs que es converteix en el màxim sospitós d’assassí en sèrie. Els escacs apareixen fugaçment a 2001 (Stanley Kubrick), Blade runner (Ridley Scott), X-men (Bryan Singer) i Casablanca (Michael Curtiz), però la seva màxima expressió la trobem, com sempre, al món de l’animació. Us deixo aquesta joia de Pixar:
[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=tU25uRvbrHk” /]
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1