Menú de navegació+

‘Line of duty’ : ‘corruption things’

Publicat el 19 agost, 2016 per a Sèries |

A+ | a-

duty01Amb el tema serièfil els anglesos no tenen cap època de l’any establerta per a les estrenes i presenten noves temporades o noves sèries quan els hi surt del Brexit, per tant no és estrany que de sobte descobrim sèries que ja fa mesos i fins i tot anys que són en antena amb molt d’èxit i ens havien passat per alt. Això és el que m’ha passat amb Line of duty, que fa unes setmanes que ha estrenat Movistar+.

La sèrie, escrita i produïda per Jed Mercurio, es va estrenar el 2012 a BBC Two com a minisèrie de 5 capítols, però gràcies a l’èxit la van renovar per dues temporades més. Els 17 capítols emesos fins ara l’han convertit en una de les 10 sèries més vistes al 2n canal de la BBC, fet que li ha suposat fer el salt a la cadena mare i la 4a i 5a temporades ja confirmades es veuran a BBC One.

duty03Quan semblava que en thrillers policíacs ja ho hem vist tot, arriba Line of duty i capgira el gènere ensenyant-nos la feina de la unitat anticorrupció de la policia de Birmingham, aquell grup d’agents no gaire estimat pels companys que es dedica a investigar la resta de membres de la policia infiltrant-se a les seves unitats per descobrir i destapar els policies corruptes i garantir que tot s’està fent de la manera com s’ha de fer.

Cada temporada tracta un cas de corrupció diferent, però l’equip d’assumptes interns (AC-12) sempre és el mateix i està format pel protagonista principal, DC Steve Arnott (Martin Comston), i els 2 coprotagonistes, DC Kate Fleming (fantàstica Vicky McClure) i el meu adorat superintendent Ted Hastings (Adrian Dunbar).

La sèrie està dividida en temporades amb format d’antologia (i us garanteixo que cada temporada és millor que l’anterior), amb trames i personatges independents, però amb un fil conductor que connecta les diferents temporades i que aconsegueix teixir una trama complexa de rerefons que es va completant i complicant a mesura que van passant els capítols.

duty02Des del principi la sèrie tracta la corrupció policial d’una manera valenta i actual mostrant que la feina de policia no sempre és sinònim de generositat, heroïcitat i valentia tal com sempre ens ha mostrat la ficció americana. En paraules dels seu creador, «Line of duty és una mirada a les llums i les ombres de les oficines policials actuals en què un de cada tres casos es deixa de banda per prioritzar-ne d’altres que donen més bons resultats estadístics».

El guió és un autèntic espectacle narratiu que aconsegueix captivar tot aquell que gosa entrar al seu joc. Line of duty juga amb l’ambigüitat, amb els personatges i amb l’espectador. Ofereix dos punts de vista totalment contradictoris, el del sospitós i el dels investigadors, i va servint girs narratius inesperats estratègicament ben col·locats que fan que l’espectador, que mai té tota la informació, canviï contínuament la percepció de si l’acusat és innocent o culpable.

La sèrie comença quan després d’un incident desafortunat en un operatiu antiterrorista el detectiu Steve Arnott, de caràcter implacable, fred i incorruptible és traslladat a la unitat anticorrupció (AC-12) per investigar el modèlic i carismàtic inspector en cap Tony Gates (Lennie James).

duty05A la segona temporada l’entrada de l’actriu Keeley Hawes eleva la qualitat de la sèrie a un altre nivell amb la interpretació de la nova sospitosa, Lindsay Denton, un dels millors personatges femenins que ha parit últimament la ficció serialitzada. Amb una trama que no dóna descans i amb  girs argumentals inesperats Hawes aconsegueix fer entrar l’espectador en una autèntica espiral de sentiments envers el personatge. Denton és una sospitosa hipnòtica, una barreja d’àngel i dimoni que aconsegueix acollonir o commoure d’una escena a una altra, i crea en l’espectador un permanent debat intern sobre quina versió dels fets ha de creure.

A la tercera temporada la trama gira al voltant del sergent Danny Waldron i el seu equip, que estan sent investigats després d’haver matat un sospitós quan aquest ja s’havia entregat i posteriorment alterar l’escena del crim per tal d’amagar les proves.

duty04Un dels punts forts de la sèrie són les escenes dels interrogatoris que fan en una petita sala amb les parets de vidre en un ambient totalment opressiu. Escenes plenes de tensió, de diàlegs incòmodes i frases demolidores, en què la fredor de Steve Arnott duu fins a l’extrem el debat d’on és el límit en els interrogatoris policials i fins on pot pressionar un interrogador per tal d’obtenir les respostes o confessions esperades.

Un guió magnífic, un grup d’actors de primera categoria, grans personatges i girs de guió sorprenents que van alimentant les diferents capes de la història converteixen Line of duty en un producte molt addictiu i recomanable que no podeu deixar de veure si us agraden els drames policials amb resolucions brillants.

 

Autor: Fatima Deulofeu

Administrativa i cara visible dels Serveis Socials de l'ajuntament de Blanes. Serièfila i cinèfila per vocació. Dormir està sobrevalorat i la vida social també. So say we all!