Ara feia temps, força temps que no escrivia en aquest blog. Ho reconec, he pecat. Continuo essent un bastard, però a un ritme inferior. Continuo aguantant la resta de bastards i les seves bromes passades de tot al grup de Whatsapp que tenim i continuo llegint fervorosament el blog, però, com us deia, hi havia deixat d’escriure. Avui, inspirat per un no se què diví, he decidit posar-me davant de l’ordinador, aprofitant que els nens són a la piscina amb la mare, i teclejar unes paraules sobre l’última pel·lícula que he vist, Mascotas. Abans de res vull justificar la meva perllongada absència en aquest blog. Potser, estimats lectors, us importen un rave els meus motius o, fins i tot, heu celebrat que hagi desaparegut del mapa, però necessito buidar el pap. Un canvi de feina (no entraré en detalls, però aquells que ho vulgueu només heu de mirar el meu Twitter @marcbataller) i potser l’entrada als 40 han fet que no tingui temps de veure ni noves pel·lícules ni noves sèries i quan en veig alguna, els meus companys bastards ja l’han vist i fa mesos que n’han fet la crítica. En fi, excuses de mal pagador.
I quan, finalment, vas al cine, excitat potser perquè veuràs Escuadrón suicida, resulta que vas a la sala del costat a veure Mascotas amb els meus fills. I ho fas en una sala infestada de nens, crispetes i alçadors a les cadires. Quin panorama.
Un cop t’has resignat, decideixes disfrutar de la pel·lícula i la veritat és que paga la pena. Els creadors d’Els minions han aconseguit bastir un film entretingut, trepidant i que, com passa sovint, agrada més a pares que a petits. Si més no, les bromes estan encaminades més a un públic adult que no pas a un d’infantil. No us explicaré l’argument, perquè suposo que la gran majoria ja el sabeu, però en tot cas sí que us animaré a anar a veure-la, tingueu fills o no. Ja ha passat aquella època en què les pel·lícules infantils només eren per a nens, ara agraden a tot el públic. Aquest és el cas de la refrescant Mascotas, que ens ha animat l’estiu, sobretot a aquells que ja no anem sovint al cinema. Les escenes d’acció són un carrusel i l’elenc de personatges (gats, conills, gossos, serps, tortugues o falcons) fa que s’obri la possibilitat de crear algun spin off. I si aneu al cine, i no us la baixeu, també tindreu l’oportunitat de gaudir d’un tràiler divertit d’Els minions.
Gràcies per llegir-me, si ho heu fet, i espero que ens retrobem aviat. Segur que serà amb alguna pel·li infantil o per explicar-vos algunes reflexions banals com les d’abans.
Salut i força a Els Bastards!
Autor: Marc Bataller @marcbataller
Fan de Sons of Anarchy i els clàssics dels 80 amb Stallone, Schwarzenegger i Van Damme. I, sobretot, anticahierista!!!
- Web: http://www.caperrada.com
- Twitter: https://twitter.com/marcbataller
- Facebook: https://www.facebook.com/marc.b.serra