Estimat Stanley Milgram,
Que la seva mort succeís l’any 1984, a més de no permetre que pugui llegir aquesta carta, sembla més una causalitat del destí que no pas una simple casualitat. El 1984 va lligat a la novel·la de George Orwell que descrivia una societat controlada pel poder i amb uns ciutadans que obeïen sense mostrar resistència. El seu treball científic més rellevant mostrava, i demostrava, la poca capacitat personal per resistir-nos a ordres, encara que aquestes vagin en contra dels nostres valors. Vostè va tenir la valentia de continuar amb un experiment que, a més de donar-li resultats no volguts, incomodava tota la societat. A partir d’aquell moment tota persona podia cometre barbaritats inimaginables i es podia excusar perquè li havien manat. El judici d’Adolf Eichmann l’any 1962 per crims de guerra va obrir la caixa de Pandora, vostè ho va operativitzar i Hanna Arendt va donar-hi l’explicació filosòfica i teòrica.
Més de trenta anys després de la seva mort encara continuen vius els seus experiments, sobretot a les universitats quan s’explica psicologia social, i als noticiaris quan hi ha crims inexplicables, fets que passen massa sovint darrerament. Li agradarà saber, senyor Milgram, que el director Michael Almereyda ha fet una pel·lícula sobre la seva vida i les investigacions més rellevants que va desenvolupar, que s’anomena Experimenter (2015). Per interpretar-lo a vostè han escollit l’actor Peter Saargard, conegut per haver actuat a films com ara Jarhead (2005), An education (2009) o Orphan (La huérfana, 2009). Winona Ryder és la seva esposa Sasha a la ficció. Sense tenir referències de com eren vostès realment, crec que ambdós actors fan un treball digne i coherent, i transmeten naturalitat i credibilitat. Tal com deia el mestre Alfred Hitchcock «si vols construir una pel·lícula en termes de versemblança no pots escriure un guió de ficció, només pots fer un documental». I això és el que proposa Almereyda, ens proposa una barreja entre fals documental i ficció, amb la figura d’un narrador, que és vostè mateix, i uns jocs cinematogràfics interessants. Per exemple quan parla de percepció ens regala unes escenes amb dobles muntatges més propis de l’època del mateix Hitchcock.
El film relata a la perfecció els seus experiments i la reacció dels professionals, dels participants i dels espectadors. Fins i tot s’aprofita per fer aparèixer una de les frases més de moda en el món de la motivació, de la qual desconec el veritable autor:«Hi ha tres tipus de persones en aquest món:els que fan coses, els que les observen i els que arriben i pregunten què ha passat.»
No vull acomiadar-me de vostè sense tornar-li a donar les gràcies per tot el que va fer per la psicologia social. M’agrada que el seu treball perduri i que, gràcies a Experimenter, se’n pugui tornar a parlar.
PD: Per si no ho sap, aquí les coses no han millorat gaire. A veure si ens en sortim.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1