Joseph Conrad va escriure la novel·la The secret agent tot just començar el segle XX per explicar el perill de l’anarquia i del terrorisme. Per mostrar encara més el terror situava a l’ull de l’huracà polític un pobre espia rus, que es fa passar per membre de l’oposició anarquista i que viu a Londres, un personatge que podria ben ser qualsevol de nosaltres. L’espia, Mr. Verloc, fa la puta i la ramoneta, al més pur estil polític peninsular, i s’embutxaca un sobresou sense posar-se en perill. Desgraciadament la vida no és tan fàcil i se li encarrega una missió perillosa: fer un atemptat que acusi els anarquistes i obligar els polítics britànics a perseguir els enemics de Rússia, mentre s’augmenten els controls als estrangers.
Tot i que té cent anys es podria fer una versió actual de The secret agent, només caldria canviar l’origen geogràfic dels terroristes i canviar-ne els objectius. Perquè és ben cert que tant el missatge que ens envien d’Estat Islàmic com el dels russos de la novel·la només busquen escampar l’epidèmia de la por entre els habitants i, de passada, executar un control més gran des del poder. A en Verloc se li encomana que faci detonar un explosiu a l’observatori de Greenwich, que es considera el símbol del món occidental. D’aquesta manera no caldrà que hi hagi víctimes humanes, només es busca demostrar que no hi ha cap lloc segur. El 2001 el terrorisme va destruir el símbol més important de l’opulència i el poder americà, les Torres Bessones. Si Joseph Conrad fos un cantat de rock ja se l’hauria acusat de ser el responsable d’aquests atemptats, se’l qualificaria d’inspirador dels crims. De fet es comenta que el terrorista Unabomber (Theodore Kacszynski) és un fan de la novel·la i es compara amb un dels personatges que hi apareixen, el Professor. Unabomber enviava cartes i paquets bomba durant les dècades dels vuitanta i noranta, actualment és a la presó.
The secret agent ha estat portada al cinema diverses vegades, una de les quals dirigida per Alfred Hitchcock, i també se n’ha fet una versió teatral. La sèrie de la BBC que ens ocupa avui està més a prop de l’obra teatral, ja que també es divideix en tres actes, la majoria de l’acció passa en espais interiors i el paper dels actors hi té una importància cabdal. Per poder-ho fer d’aquesta manera necessites un planter espectacular, i el tenen. Mr Verloc està interpretat per Toby Jones, que crea un personatge poruc i cagadubtes com ho faria Peter Lorre. Vicky McClure posa la cara, l’ànima i la mirada a la senyora Verloc, el millor personatge de la sèrie, amb una contenció emocional que travessa la pantalla del televisor i se’t clava al pit. Et transmet tan bé el dolor que et fa sentir desgraciat a tu mateix. El paper de l’inspector de policia que investiga el cas és per a Stephen Graham, més contingut que el Capone de Broadwalk empire, no decep i manté el nivell dels companys, igual que Ian Hart, el Professor, un personatge que li escau perquè pot desenvolupar el seu histrionisme sense desentonar.
Bona factura, grans interpretacions i una història més actual del que sembla. Amb els segell de la BBC tenim garantida la qualitat, ara bé, no espereu veure una sèrie moderna i amb grans sorpreses, més que res perquè el que veureu és una obra clàssica de televisió, com les d’abans, que també eren bones.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1